EL LLAMP
al servei de la nació catalana
A EN JOAN CREXELL – 5
Aproximació
a l’obra d’en Joan Crexell (3a Part)
La
nostra gent
que no fan res mai no els tinguem en compte, si no és per
di’ls-hi això: «Feu coses o calleu. No sigueu el femer
que destorba el vianant». I si volen parlar, no els admetem
disputa. Fem coses.
bo posar-se en evidència: els llops ens volten. Per a que no
se’ns mengin, caldrà que algunes voltes ens confonguin amb
llops. Ésser bo ja és perillós. Moltes vegades, després
de fer el bé, apretarem a córrer. No ens ho
perdonarien.
SALVAT-PAPASSEIT
[
Joan Crexell, Carles M. Espinalt, Heribert Barrera i Robert Surroca (dempeus) en la presentaciódel llibre Homenatge a Companys, octubre del 1983, al Centre Comarcal Lleidatà de Barcelona.
Detall d’una fotografia de Montserrat Manent.]
En
Joan Crexell, a banda dels treballs publicats com a director de
Publicacions a la premsa de CDC, col·laborà assíduament
en l’apartat d’opinió política a Canigó,
Avui i Diari[o]
de Barcelona amb més de 150 articles i
algunes monografies. També signà col·laboracions
a Tele-Estel, Xaloc, Serra d’Or, El Correo
Catalán, Oriflama (2a època), La Nació,
L’Opinió Catalana, Debat Nacionalista,
Capçalera, Set Dies, Revista de Catalunya i
El Llamp –bisetmanari
que dirigí des del primer núm. (el 0, aparegut el 23 de
febrer del 1984) fins el núm. 16 (22 de novembre del 1984)–.
Sobre les
col·laboracions a la premsa catalana d’en Joan Crexell convé
saber que a cops usava de pseudònims, a quin més curiós
i moltes vegades, per no dir sempre, amb objectius concrets i força
llunyans de la voluntat d’anonimat. Caldria fer-ne un estudi acurat
de les publicacions assenyalades per a recollir-los tots i fixar-ne
l’autoria. Ara me’n venen al cap dos «d’històrics»
(no eren pas originals seus, però els utilitzà per a
evitar-ne l’oblit:), «VIC» i «ME»,
respectivament «Visca la Independència de Catalunya»
i «Mori Espanya».
D’entre les monografies
publicades a la premsa, especialment important fou l’aportació
d’en Joan a la història de les manifestacions de l’Onze de
setembre, amb l’estudi sobre la «Detenció de patriotes
l’Onze de setembre del 1901» (aparegut com a «extraordinari
Onze de setembre» de la revista El Llamp, núm.
11, 30 d’agost del 1984).
També
cal destacar dues publicacions que en Crexell emprengué en
solitari l’any 1993: la primera fou el butlletí de
bibliografia i bibliofília Paper Groc (el darrer núm.,
el 20, ja no s’arribà a imprimir i el núm. 19, datat el
desembre del 1984, el distribuirem després de la mort d’en
Joan); l’altra eren els Fulls Republicans, butlletí de
pensament (i història) independentista, el darrer núm.
del qual, el 33 (desembre del 1994), l’haguérem de distribuir
també ja mort el seu autor.
[Del Paper Groc
en vaig fer un (sense numerar, un full de paper groc, mida DIN A4, imprès per les dues cares), sota el títol «In
Memoriam», que es repartí al seu funeral. La
localització exacta del vas on reposen les restes d’en Joan és
aquesta: «Tomba Menor A, núm. 236, Misericòrdia,
Agrupació 3a, Cementiri de Montjuïc, Barcelona».]
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!