EL LLAMP
al servei de la nació catalana
A EN FRANCESC FERRER GIRONÈS
«Vaig
anar a Madrid sent autonomista.
Vaig tornar sent independentista.»
Avui
fa tres anys de la mort física d’en Francesc Ferrer. I dic «física»
perquè, com molt bé diu na Montserrat Pumarola, la seua esposa i
companya de mil batalles, «no ens va pas deixar el 17 de febrer del
2006. Ningú no mor del tot». Té tota la raó la nostra amiga, i
més encara tractant-se del meu mai prou plorat «senator». Quina
falta que em fa, en aquests moments de confusió, l’assenyat enraonar
d’en Ferrer; com necessito el seu consell precís i la claredat del
seu pensament.
És
per això, per a mi i per a tots vosaltres, que he demanat permís a
na Montserrat per a reproduir alguns dels pensaments d’en Francesc
que, amb curosa tria, la mateixa Pumi —manyac diminutiu amb què en
Ferrer es referia a la seua dona— va recollir en un llibre de
quaranta quatre pàgines publicat per La Busca edicions i que es
repartí entre els assistents a la Tercera convocatòria del «Premi
Nacional d’Assaig Francesc Ferrer i Gironès» el dia 13 de juny del
2008.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Francesc Ferrer i Gironés estava a favor de la doble denominació oficial de la llengua valencià-català als seus respectius territoris i a les Universitats.
Qüestió que tota aquesta crosta de politics espanyolistes que hi ha al Principat i les Universitats han tractat d’arraconar per marginar encara més els valencians i donar més via ampla els espanyolistes al País Valencià.