De manars i garrotades

Vinc de la manifestació convocada després de la vaga de l’educació del dia 9 de maig de València.

Una gran gentada. El cap estava a la Glorieta i la cua encara no havia eixit de la Plaça de S. Agustí.

A meitat de la manifestació un gran globus amb les sigles de CC.OO. i…darrere del globus un cordó de seguretat(?) d’unes vint persones per cada costat, amb armilles fosforescents amb el logo de CC.OO. protegint (?) la pancarta portada per qui fora, una desena o així de gent absolutament desconeguda per a mi.
 
Què passa?, tenien por de que no isqueren en la foto al diari de l’endemà?. La gent se’ls havia avançat donada la lentitud d’eixir des de la P. de S. Agustí i havia comés el delicte de “lesa agressió sindical” avançant-se al “jefes” què volien estar al front de tot ?

Malgrat l’elogiable esforç d’algunes persones militants dels EX-grans sindicats per fer-los entendre als “de dalt” que les coses han canviat de manera irreversible i que per alguns els seu temps ha passat, s’entesten a tractar de que tot siga com era en els “bons i vells temps”…per a alguns.

Compareu -estimats “dirigents sindicals”- la manifestació del passat 1 de maig, desmaiada, ritual, sense crits de consignes ni entusiasme, almenys entre les “vostres” files, a la de hui on la gent, avis i avies, mares i pares, xiquetes i xiquets, compartien una marxa colorista, activa, reivindicativa…i massiva, sobretot si la comparem amb la de l’1 de maig.

Desperteu!, el vostre somni s’ha acabat. Tot té un temps i un cicle i, amb actituds com eixa, esteu accelerant el vostre distanciament de la gent, de la realitat diària de la gent. Mescleu-vos amb ella, com uns més, com el que sou ja realment, encara que tingau un despatx i parleu “de tu a tu” amb ministres i caps de la patronal: tot és ja sols un vell teatret vist una i mil vegades, sols decorat i sense gràcia a més a més.

Tracteu de recuperar el pas perdut i anar al costat de la gent que es manifesta per les coses que l’interessen co?laborant amb la resta de la gent, sense l’ànsia de destacar, d’eixir en la foto. Ja destacareu si treballeu bé. Si continueu com fins ara el futur de les vostres organitzacions està cantat: el que isca l’últim que apague la llum.

(Demane perdó a EL ROTO per haver aprofitat un dibuix seu, retocant-lo. Espere  que no li sàpiga greu.)

P.D.: Als d’UGT no el vaig veure, segurament estaven les banderetes però no em vaig fixar en elles. De tota manera, evidentment, tot el què he escrit val per a ells i, probablement, un poc més pujat de to. Per això d’ells ni me n’ocupe.