A tall d'invocació

blog d'Enric Balaguer

18 de setembre de 2007
Sense categoria
0 comentaris

Un poema de Joan Margarit

"En un restaurant"

Les converses van sent més tedioses

al voltant dels diners, la cuina, els vins,

foteses de les ombres espantoses

i vulgars que hem anat esdevenint.

Tens la sang roja, fatxa:fes-te fotre.

Al murs del vàter he llegit el crit

com un llampec, i torno a ser aquell jove

d’un temps, en teoria pobre i trist.

Els policies duien abrics grisos

i  vegades entraven a cavall

a la universitat. Salten espurnes,

de sobte, en relliscar les ferradures,

i un home gran, tancat a dins d’un vàter,

sent com l’estan salvant les batalles perdudes.

Comence el dia llegint poemes. Alguns, com aquest de Margarit, són autèntica energia perquè ens recorden les fonts de la vida, la lluita per un món millor, la passió per la justícia…

Aquest poeta català, Aznar li va demanar que posàs lletra a l’himne espanyol. Òbviament s’hi negà. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!