A tall d'invocació
blog d'Enric Balaguer
Sobre la rusticitat
L’aire seré i lacònic d’un jardí rústic sempre relaxa. Ha estat l’experiència fugaç del cap de setmana. Uns passejos curts, regar plantes…El contacte amb la terra és una font d’energia saludable. Molt convenient en el món tens, i a voltes convuls, que vivim. Una cosa és el jardí jardí, amb tota mena de detalls, ben organitzat, planificat, cuidat amb tota solvència i l’altre, el tros de terra amb una intervenció embellidora, però que no vol trastocar massa l’esperit natural de la terra. Aquest segon m’agrada més que el primer. La jardineria oficial, encara que últimament ha desplegat un creixement creatiu important, em produeix una altra mena d’efectes. No m’agrada allò que deriva cap a la simetria, ni cap a l’ordre previsible; ni tampoc el que apareix excessivament ordenat o pulcrament cuidat. En canvi, un tros de terra amb plantes, amb alguna mena d’intervenció -és a dir, d’ordre- i amb un aire d’espontaneïtat i de creixement lliure, em produeix un efecte reconfortant. (n’hi ha més)
Tot allò que deriva cap a formes regulars, molt estudiades o sofisticades, fa sentir un efecte d’artifici. Inevitablement. Per començar, és menys natural. La naturalesa és desigualtat, imperfecció, inacabament…Amb tot, produir aquest efecte costa més que el primer. La nostra mirada encara que ens puga semblar pobra o buida, està saturada d’imatges i reté una gran profusió de models pictòrics, cinematogràfics, publicitaris… Ara és molt difícil -quasi impossible- saber què és natural. Però es tracta d’allò que ens produeix l’efecte de "natural", o de "més natural". A força de mirar camps de golf i publicitat amb camps de golf i pel·lícules on hi ha camps de golf, arribarà a semblar-nos el més normal del món. Vet ací un dels problemes.
Un jardí mig salvatge mig cuidat, ens transmet, al costat de la serenitat derivada del caminar silenciós, i la relaxació amb l’ajuda de plantes i flors, una sensació de llibertat. És un efecte diferent al jardí simètric i cuidat, que fa pensar en disciplina, en domini. També és bellesa, però una bellesa intel·lectual, és cultura, és història. És la bellesa del noucentisme.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
la teoria urbanística decimonònica distingeix entre el jardí anglés (espontani i més natural) i el jardí francés (ordenat i predefinit): al capdavall, es tracta de la mateixa distinció que hi ha entre empirisme i racionalisme,
salut i endavant,
JCOB