A tall d'invocació
blog d'Enric Balaguer
16 de desembre de 2007
Sense categoria
1 comentari
Plaers senzills
El cap de setmana és també un camp de proves. Un necessita descansar, veure amics i família, fer alguna cosa diferent a la resta de dies de la setmana. I no sempre és fàcil. Des de fa temps ho tinc clar: desitge plaers senzills. Són els que poden aportar felicitat i pau. Aquells que em permeten connectar a la xarxa vital.
Però la senzillesa costa molt. De vegades està renyida amb quasi tot: amb posseir béns, cases, cotxes, animals domèstics…Quasi sempre les possessions lleven energia (també en donen). Mai no acabes de tenir disposada la casa, ni neta, ni còmoda, etcètera, etcètera. (n’hi ha més)
Però la senzillesa costa molt. De vegades està renyida amb quasi tot: amb posseir béns, cases, cotxes, animals domèstics…Quasi sempre les possessions lleven energia (també en donen). Mai no acabes de tenir disposada la casa, ni neta, ni còmoda, etcètera, etcètera. (n’hi ha més)
Faig un inventari de plaers: parlar amb els amics, beure cervesa, caminar pel camp, fumar canutets, passejar pels carrers d’una ciutat de l’estranger, llegir, llegir al racó del foc, veure una bona pel·lícula… La senzillesa costa… Sembla que si una cosa no és cara no compta. Després està l’ànsia de novetat. Però la vida es viu (valga la redundància) en les petites coses, en les activitats més domèstiques, en les lletres minúscules, en tot allò l’efecte del qual siga, en acabant, sentir-te més connectat a l’ànima. El cap de setmana és, per això, un camp de proves. I en cadascun, en faig l’examen. No sempre l’aprove.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
De vegades tinc eixa mateixa sensació – la de ser esclau dels grans projectes, dels grans aparells, de les grans responsabilitats, sense fer comptes de com de car ens surten al canvi dels petits plaers. Per això fer-ne l’inventari és una bona idea – compartir-los ací, fragmentàriament, n’és una altra.