Em posareu entre les mans la creu
o aquell rosari humil, suat, gastat,
d’aquelles hores de tristesa i por,
i ja ninguna amenitat. Després
tancareu el taüt. No vull que em vegen.
A l’hora justa vull que a Burjassot,
a la parròquia on em batejaren,
toquen a mort. M’agradaria, encara,
que alguna dona del meu poble isqués
al carrer, inquirint: “¿que qui s’ha mort?”
I que li donen una breu notícia:
“És el fill del forner, que feia versos.””
Més cultament encara: “El nét major
de Nadalet.” Poseu-me les ulleres.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Quina manera de definir-se tan senzilla i tan entenedora: “el fill del forner que feia versos”, o com deia en un altre poema “un entre tants”.