A tall d'invocació

blog d'Enric Balaguer

21 de novembre de 2007
Sense categoria
0 comentaris

“En aquesta hora de prova, sol en silenci…”

 La soledat muntanyenca ens allunya de l’ambient febrós de l’èxode de les multituds, i sento una emoció nova, suau i penetrant. És una emoció que té puresa i noblesa d’art. Aquest és un d’aquells moments en què el drama esdevé poesia. L’emoció estètica domina el cansament i el neguit.

(Rovira i Virgili, Els darrers dies de la Catalunya republicana)

 Participe en Tarragona en el seminari sobre l’obra d’Artur Bladé i Desumvila. En concret, hi analitzaré, el divendres vinent dia 23, el seu dietari: L’exiliada. Quanta, quanta tinta va provocar la guerra del 36 i l’exili. Sembla un riu interminable. Passen els anys i tot i la distància: quasi set dècades, encara té tota la traça de ser un assumpte recent. Ocorre com la segona Gran Guerra, que no deixa de produir novel·les, pel·lícules, obres de teatre…un camp on encara es pot dir alguna cosa. (n’hi ha més)

 

      Remenant llibres per a l’ocasió, m’he trobat amb Els darrers dies de la Catalunya republicana, de Rovira i Virgili. És un llibre destacat, lacònic i profund, que condensa les sensacions que va viure l’autor de forma nítida i directa. I també té un ressò èpic: "la nit passada vàrem veure, entre ombres, la retirada d’un exèrcit. Ara veiem, en la claror del dia radiant, l’èxode d’un poble".  Tot i la dificultat d’aquells dies, la duresa de l’experiència, Rovira sap trobar moments delicats i encoratjadors. O simplement interessants, com els que he posat a l’inici del post.  

      És molt atractiva la personalitat de l’autor: mostra en tot moment un coratge i una dignitat a prova de bombes. En les situacions més dures és capaç de desvetllar dins seu unes energies extraordinàries. I no perd mai el sentit de les accions, ni la profunditat moral. Vet ací un exemple:

En aquesta hora de prova, sol en silenci, em sento content de la pròpia conducta i del propi estat d’ànim. Els qui no han sentit mai aquesta impressió desconeixen un dels millors gaudis de l’home, un gaudi que ens compensa moltes misèries i molts desenganys.  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!