A tall d'invocació

blog d'Enric Balaguer

30 d'agost de 2016
0 comentaris

“La finestra de Vermeer” de Pere Rovira i altres lectures d’estiu

La finestra de Vermeer de Pere Rovira és el llibre que tinc entre les lectures dels darrers dies. Una preciositat de prosa analítica que combina anotacions relacionades amb el món personal, la literatura, la societat, la música…Cal un món ric per a escriure un dietari amb interés. En un moment determinat, fa la traducció d’un poema de R.M. Rilke que escau força com a consell existencial en el món que tenim.

Vivim

Vivim d’una manera trepidant.

Però us heu d’agafar el pas del temps

com una cosa que no importa gens

entre allò que per sempre durarà.

Tot el que acaba amb pressa,

Passarà de seguida,

només allò que queda

ens inicia.

No posis el coratge, joventut,

en la velocitat,

ni fugis amb tossuderia.

Les coses volen lentitud:

obscuritat, claredat,

la flor i el llibre.

 

Rovira2

Les lectures d’estiu, més reduïdes que altres anys, han estat amb tot substancioses. Voldria destacar dos llibres de Laia Ahumada, A cel ras, converses  amb joves pastors i Espirituals sense religió. Els dos són llibres-entrevista i tenen la força de les aproximacions directes a persones que han iniciat un camí poc convencional. Es tracta de joves interessants amb valors anticonsumistes i que van a la recerca de la realització personal. Fer-se pastor vol dir estar en contacte amb la natura, viure en zones rurals, gaudir de la companyia d’éssers vius: cabres, ovelles, gossos… I estar disposat a cobrar pocs diners per la faena. Interessants els testimonis que recull l’autora.

 A Espirituals sense religió, Ahumada entrevista a persones conegudes, com ara Lídia Pujol o Agustí Pàniker, que aborden la seua forma d’experimentar l’espiritualitat. Llibre amb moltes idees i moments interessants per a tots el qui sentim, d’una forma o d’altra,  la transcenscència sense entrar en cap religió convencional.

rovira3

Romà de la Calle amb Diàleg entre les imatges i les paraules. Estudis al voltant de setze artistes de les comarques del sud del País Valencià.  «L’’art és la suma de totes les poètiques coexistents» defensa l’auor  i tracta d’estudiar l’obra dels setze artistes de les comarques del sud del País Valencià: Sixto Marco, Juana Francés, Arcadi Blasco, José Díaz Azorín, Miguel Calatayud, Joan Ramón G. Castejón, Curro Canavese, José Fuentes, Dionisio Gázquez, Ramón Pérez Carrió, Enric Solbes, Moisés Gil, Silvia Sempere, Mónica Jover, Álvaro Tamarit i Antoni Miró.

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!