Mandat 1-O: Edificar la República Catalana Independent

SENSE AUTOESTIMA NO HI HA INDEPENDÈNCIA

[La campanya ?Jo també vull un Estat propi? proposa encapçalar amb aquest títol els escrits publicats la setmana del 4 al 10 de setembre.]

Les raons d?un Estat propi per a la nació catalana són diverses. La primera: perquè la nació catalana ja era un Estat i els seus drets ?mai no restituïts? li van ser arrabassats per la força de les armes. Però, si com ens diuen els universalistes catalans i espanyols, ja no hi ha fronteres i la creació de nous estats està mancada de sentit, per què hem de ser solidaris amb Madrid, en lloc de ser-ho amb aquelles zones del planeta on la gent mor literalment de fam? Què ens dóna Espanya a canvi ?a banda de subordinar la nostra voluntat a la seva?, per haver de respondre a les seves demandes? La solidaritat implica la consciència de pertinença a una mateixa col·lectivitat, i aquesta consciència ja la tenim els catalans. És justament perquè som universalistes i no tenim una visió provinciana del món que, en lloc de pertànyer al cercle tancat de la comunitat espanyola, desitgem integrar-nos en el cercle obert de la comunitat internacional. I desitgem fer-ho no pas com a espanyols sinó com allò que realment som: catalans.

Però hi ha més raons per a la independència. N?hi ha d?ordre econòmic, social, cultural, conceptual, d?actitud davant la vida, d?afirmació personal, d?oposició a intromissions o tutories… Totes aquestes raons, tanmateix, malgrat ser importantíssimes, estan mancades de força sense una base psicològica que les sostingui. I quan dic psicològica vull dir una vertadera consciència de la nostra identitat col·lectiva, atès que sense ella no és possible l?autoestima i sense autoestima no és possible la independència.