La cadira
18/agost/2005
Aquest objecte tan apreciat
per a molts és una obsessió,
aguanta popes de disbarat
quan ja no queda més solució.
La cadira pot amb tot
llufes i pets pudents,
polítics incompetents
i funcionaris repel·lents.
Aquest utensili tant sagrat
sosté les formes del mercat;
unes són una veritable preciositat,
d’altres, un pecat.
Els politics en fan bandera,
és l’objectiu més apreciat.
Ens la posen pel darrera
i el poble amariconat.
Fa servei als reis,
mata els criminals,
hi descansen els vells,
la fan servir els més animals.
N’hi ha que perden el cul per obtenir-la.
Són els polítics malalts
que amb l’ansietat de posseir-la
no es priven d’objectius bestials.
Aquest estri aguanta de tot:
feixistes, republicans, anarquistes i capellans,
gent que juga al tarot,
coses rodones espaterrants,
els fills de puta més grans
i els dats pel cul dels catalans.
Joaquim Pugnau Vidal, 60 anys
Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà)
Membre de Catalunya Acció
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!