Mandat 1-O: Edificar la República Catalana Independent

A Lluís Puig, per a la Independència.

Respecte de la posició de Junts dins el govern sap ben bé nedar i guardar la roba. Aquests Junts no són els que vaig votar, haurien de fer independència però tenen les mans lligades amb la Diputació per un cantó i amb el govern d’Aragonès i ER per l’altra banda.

Respecte la Catalunya Nord m’alegro de la seva posició i el seu sentiment, és el meu tot i que no l’he viscut a la pràctica.

Crec que Lluís Puig forma part important del CxR, per què no n’heu parlat? Sembla que el CxR resti adormit o entumit. Per què no es manifesta amb més força? Per què no fa més soroll? Per no molestar a l’Aragonès i la falsa taula? No digueu que Ñ ha enganyat perquè això ja ho sabíem tots i continuarà enganyant. I no digueu que el PSOE no pot perquè els seus interessos electorals no li permeten. És molt decepcionant supeditar Catalunya aquests interessos, i això i res més que això és aquesta taula excusa també d’Aragonès i ER.

Finalment us han convidat de nou a vosaltres els de Junts a la “taula” aquesta, no blanquegeu més Ñ, ni el seu president, ni el PSOE. No accepteu res que no sigui el 1r d’octubre i la DUi, així com l’aturada immediata de la judicialització i la repressió. No oblidem de cap manera la necessària negociació d’Actius i Passius per a la separació final entre Catalunya i Espanya.

Salvador Molins Escudé, Consell Local de la República Catalana Independent, del CDR BlC

PS1:

Lluís Puig: “Aguantaré fins al final i una mica més si puc”

https://www.vilaweb.cat/noticies/entrevista-lluis-puig-delegacio-vot-parlament-catalunya/

PS2: Sobre com plantar-se davant els enemics espanyols, les seves lleis i la seva judicatura, com entomar i contrarestar els seus atacs :

“Lluís Puig: “Aguantaré fins al final i una mica més si puc”

El conseller a l’exili assegura que no renunciarà a la delegació de vot ni al seu escó i creu que el parlament hauria de defensar tots els diputats de les ingerències judicials”

“Lluís Puig està decidit a mantenir la seva delegació de vot i l’acta de diputat al Parlament de Catalunya. En aquesta entrevista, feta ahir per videoconferència, el conseller a l’exili es mostra satisfet i agraït de la defensa del seu vot que han fet els membres independentistes de la mesa, i interpreta aquest moviment dins un possible canvi de tendència dins l’independentisme. Creu que el parlament hauria de defensar tots els diputats de les ingerències judicials, també els drets i deures de Laura Borràs. Considera que el cas de la presidenta del parlament forma part d’una gran causa d’estat contra l’independentisme.

—En una entrevista del gener a VilaWeb, dèieu que si la defensa del vostre vot havia de dur més pèrdues que beneficis, no calia que hi anessin a perdre. Quina reflexió heu fet per a mantenir la delegació de vot?
—Vaig dir això, efectivament. Pensava que no calia que algú prengués gaire mal per mi. Però també és veritat que aquestes últimes setmanes les coses van canviant. La Cambra de Comerç s’ha plantat davant una ingerència judicial increïble, hi ha hagut la manifestació de l’ICAB per a malrebre el jutge Marchena, i hi ha aquest clima d’entesa en coses concretes, que per primera vegada tenen tots tres partits. Per mi, hi ha un canvi de paradigma o un principi de canvi d’actuació. M’agradaria que això fos progressiu; un moviment uniformement accelerat, des d’aquests fets que passen fins al cinquè aniversari de l’1-O, que hauria de ser la continuïtat de tot. Evidentment, sap greu quan una persona és represaliada, però quan represalien una persona represalien tot el moviment. Les víctimes de represàlies no seran més importants que els qui cada setmana es presenten davant jutjats per haver fet un tall a l’autopista o haver-se manifestat a l’aeroport. Tot el moviment independentista ha de ser molt solidari: el que té representació parlamentària i el que no.

—Els membres independentistes de la mesa assumeixen ara la responsabilitat de tasques administratives dels funcionaris del parlament que es neguen a fer-les, i el lletrat major els va advertir que això podia ser un delicte d’usurpació de funcions, amb penes d’un any a tres anys de presó. Voleu dir que els representants polítics han d’estar disposats a assumir penes altes?
—Abans d’aquest article de la usurpació de funcions del codi penal hi ha un altre article, i després, un altre. L’opinió del lletrat pot ser interessant de ser escoltada però no és vinculant ni és ell cap jutge. No entenc que sigui això el que fa la mesa. Si tothom criminalitza l’acció i diu que els acusaran d’això, posem oli a l’engranatge de la repressió. No ho dic ara per la pregunta, ho dic en general. En aquests anys d’exili, tots hem après molt el codi penal. Les lleis s’han d’interpretar i no és automàtic que allò que la mesa va fer sigui usurpació de funcions. S’ha de demostrar si n’hi ha, i jo crec que no. En poden sortir perjudicats o demandats? Em sembla que sí. Cs ja feia córrer per les xarxes socials el text de la denúncia. Quines ganes de lluïment que tenen! Ja la devien tenir a punt abans de començar el ple. També demanen al jutge que investigui quants euros cobro per dietes. Mira que és fàcil. Em poden telefonar i preguntar-m’ho, i sabran que les meves dietes són zero euros des del dia u que vaig prendre l’acta de diputat. Els agrada abocar carnassa als voltors i les hienes, perquè l’engranatge repressiu no s’aturi. Són maneres de fer més indignes que el comportament dels micos.

—En qualsevol cas, no us plantegeu de renunciar a la delegació de vot ni deixar l’escó?
—No, no em plantejo de renunciar ni a la delegació de vot ni a l’acta de diputat. Aguantaré fins al final i una mica més si puc. Fins al final vol dir que si hi ha una sentència d’un tribunal, que no sé com m’haurà jutjat, que decideix que m’ha de retirar l’acta, segurament el parlament haurà d’executar-la encara que no sigui ferma. Però fins en aquell moment no penso deixar-la. Com més malestar causi la meva presencialitat –encara que no sigui present físicament– més aconseguiré el que volia. I no jo, sinó Junts i tots els partits que defensen la independència i lluiten contra la repressió.”

“—A partir d’ara, el parlament ha de fer una confrontació contínua en tots els casos de diputats afectats per ingerències judicials?

—Si t’agenolles una vegada, t’has agenollat per sempre més, ja no aixeques el cap. I hi ha diputats i diputades al parlament pendents de judicis. Hi ha la causa de Laura Borràs, la de Josep Maria Jové o Lluís Salvadó. Si anem tractant causa per causa, i sempre hem d’anar decidint si són bons o dolents aquests encausats, malament.

És evident que això és una gran causa, una causa d’estat contra l’independentisme, i qualsevol tema els va bé per a sumar, i per a gestionar-lo de la manera que els interessi. El cas de Jové i Salvadó és del 20 de setembre de 2017 i són capaços d’anar-ho mantenint i gestionant… És una sola causa, amb vestits o disfresses diferents. Per això dic que quan ataquen algú, hem d’entendre que ens ataquen a tots.”

PS4:

El Punt i Final, Negociació d’Actius i Passius per a la separació entre Catalunya i Espanya.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!