Publicat el 26/desembre/2004
Qui no és independentista!? Deia agosarat o volent fugir d’estudi un català conegut en el món de la política, segons el meu criteri un home gens suspecte d’independentista. Quants no han treballat pel nostre país i alguns concretament per aquesta fita de forma incansable !?
Des d’una altra banda de l’espectre polític, en Joan Carretero i Grau, Conseller de Governació i Administracions Públiques, ens deia (Avui, 23-12-04, pàg. 18 -Sobirania i Drets històrics-): "Els catalans, abans o després, o bé quan puguem, haurem de buscar una via per tal de decidir el nostre futur per nosaltres mateixos". En Carretero ens parlava en futur hipotètic «abans o després» o en condicional «quan puguem».
Sabeu prou bé, companys de la Catalunya Plena, que mai hi hauran les condicions propícies per a desenvolupar còmodament aquest «quan puguem» expressat per en Carretero. Per tant, una gent que volem Catalunya lliure, no pas com una poesia sinó com una realitat, hem decidit que ja ha arribat l’hora de parlar en present, present incondicional. Comencem el camí metòdic i amb caire professional cap al 2014. Sí, ens atrevim amb les dates i tot! No es mouen així els projectes empresarials? No parlo amb paraules meves sinó amb les d’un altre persona que en aquests termes té molta més autoritat que no pas jo.
Mireu, és un contrasentit el que vivim tots els catalans amb esperit de llibertat. Al món hi hem vingut per ser lliures -sobretot- i feliços si pot ser. Ull ! La paraula Llibertat implica llibertat personal i per la mateixa naturalesa de «personal» col·lectiva. Sí, el Poble Català és i ha estat confederal per la manera com entén la relació d’iguals que hi ha d’haver entre els pobles, però el Poble Català -nosaltres- tenim encara una virtut més gran i de la qual emana l’anterior: l’amor, la voluntat, el respecte i el convenciment incondicionals per la llibertat.
Hi ha persones i col·lectius que malden per una mena de patriotisme constitucional i per una mena de patriotisme social, i cerquen valors a compartir per poder justificar «Nacions» esclavitzadores d’altres nacions que ells no poden o no volen comprendre. Qui comparteixi la llibertat, la igualtat i la fraternitat bidireccionals amb Catalunya serà digne de ser considerada una nació amiga, justa i respectuosa de la Nació Catalana, la nació més obsessionada pel primer dels valors humans -dels drets humans-, la llibertat ben entesa, és clar!
Veieu, quin contrasentit? Nosaltres haver de demanar si us plau per tot! I encara un altre contrasentit més gran: sempre un «No» per resposta! I després demanar perdó! Hi ha un contrasentit més gran que confiar i esperar en el carceller que et vol tancat i malda insistent i eternament per xuclar-te els recursos, la dignitat, la llibertat … !? Trista i absurda submissió.
No volem demanar permís! Mai més demanar permís! No demanarem permís ni bones condicions per començar a caminar vers un estat propi, vers el 2014, vers l’emancipació nacional. Ara no! Ja no! Sols serà el que nosaltres decidim!
Salvador Molins i Escudé, 52 anys
Berga (Berguedà)
President del BIC (Berguedans per la Independència de Catalunya) i Conseller de Catalunya Acció