Mandat 1-O: Edificar la República Catalana Independent

No té cap sentit per a Catalunya sotmetre’s a Espanya que no sigui per la por i la força de les armes, però ambdues coses són superables amb fermesa de caràcter i voluntat democràtica.

Prou d’intromissions en llengua, cultura i ensenyament!

Segueixen les notícies i apreciacions recollides per www.radiocatalunya.ca :

MÉS CASTELLÀ?, NO GRÀCIES : PSC, ERC I ICV INTENTEN UNIFICAR ESFORÇOS SOBRE EL DECRET DEL GOVERN ESPANYOL
El govern i els tres partits que li donen suport van evitar repetir ahir les discrepàncies que van manifestar el dia abans sobre el decret del govern central que preveu ampliar a una tercera hora setmanal el castellà a l’escola primària i es van cenyir a emetre un comunicat únic per valorar la situació, a l’espera de l’informe del Gabinet Jurídic Central sobre si envaeix competències.
El portaveu parlamentari del PSC, Miquel Iceta; el d’ERC, Joan Ridao, i la diputada d’ICV-EUiA Dolors Camats es van reunir amb el conseller d’Educació, Ernest Maragall, per acostar posicions. La reunió es va celebrar per les crítiques que des d’ERC i ICV-EUiA s’havien llançat al decret i pel desmarcament expressat respecte a Maragall, que havia considerat positiu que el castellà tingués una hora més a la setmana.
El departament d’Educació i els tres socis de govern van acordar "defensar en tot moment i en qualsevol circumstància" les competències educatives de la Generalitat establertes al nou Estatut, per la qual cosa el govern ha demanat als seus serveis jurídics un dictamen sobre el decret, que estarà enllestit la setmana que ve.
També van acordar que, en el marc de les seves competències, "el govern establirà normativament els continguts educatius dels diversos cicles, respectant l’actual model educatiu català per garantir el domini del català, el castellà i l’anglès", d’acord amb el programa de l’Entesa.
Mantenir el model educatiu català entraria en contradicció amb la proposta d’impartir en castellà una hora de qualsevol altra assignatura, ja que així no es respectaria que el català sigui la llengua vehicular a l’ensenyament. "Intromissió flagrant"
El departament d’Educació preveu tenir enllestit a finals de gener el decret que desenvoluparà l’ordenació curricular, que és el que s’aplicarà a Catalunya, a partir del decret de mínims de referència del ministeri. Maragall va garantir, en declaracions a TV3, que el govern tindrà "convicció i fermesa" a l’hora de defensar les seves competències si l’informe avala que el decret les vulnera, com ell confia.
D’altra banda, el líder de CiU, Artur Mas, va afirmar que el decret estatal "trenca el model educatiu i lingüístic de Catalunya" i el va titllar "d’intromissió flagrant" a l’autogovern. Va acusar Montilla i el tripartit de no defensar "aferrissadament" el model educatiu català. El sindicat CCOO va lamentar la "falta de flexibilitat" del decret estatal i va demanar a la Generalitat que en reclami la revisió.

MÉS CASTELLÀ? NO, GRÀCIES

Experts i mestres troben innecessari fer més castellà
Consideren que el nivell dels alumnes és bo Adverteixen que només l’ús del català està amenaçat Hi veuen un intent del govern espanyol de trencar el model escolar
L’aprenentatge del castellà està més que garantit a l’escola. L’única llengua que està en perill a Catalunya és el català. Experts i mestres consideren que en cap cas es pot justificar la inclusió d’una nova hora d’ensenyament en castellà amb l’argument que els escolars catalans no la coneixen prou.
"Es tracta d’una ingerència agressiva contra el sistema educatiu", va explicar a l’Avui el president del Consell Assessor de la Llengua a l’Escola, Ricard Torrents, que veu el decret del ministeri com "un torpede a la línia de flotació" del pla per a la llengua i la cohesió social del departament d’Educació. Aquest text, assumit per l’exconseller Del Pozo (PSC) i que té el suport de tots els grups polítics excepte el PP, garanteix als alumnes el coneixement del català i el castellà al final de la primària.
Torrents considera que el decret "mourà les peces de l’equilibri lingüístic que ara mateix té el sistema educatiu català", que "és la base per consolidar l’ús social de la llengua catalana". De forma semblant, el president de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica, Ricard Aymerich, explica que la distribució d’hores que s’ha seguit fins ara "no ha fet baixar el nivell de llengua castellana dels alumnes", tal com demostren els estudis del ministeri d’Educació. "Per tant, els resultats no justifiquen que hi hagi un increment d’hores de castellà", conclou Aymerich.
La portaveu del sindicat USTEC, Rosa Cañadell, confirma que no hi ha cap estudi pedagògic que digui que cal augmentar les hores de castellà. "Això és bàsic explicar-ho així, perquè si el decret tira endavant només pot ser per qüestions polítiques", indica Cañadell.
L’anàlisi del sindicat coincideix amb el pla per a la llengua, que considera que l’aprenentatge del català a l’escola és fonamental per garantir la cohesió social. En aquest sentit, l’augment d’hores de castellà no fa més que augmentar l’ús social d’una llengua que té garantida la seva implantació a Catalunya. "Cal consolidar el català, perquè molta de la immigració arriba de l’Amèrica Llatina i ja té plenament assumits els nivells de competència en castellà", reclama Cañadell.
Un altre retret que mestres i especialistes fan al decret del govern espanyol és la invasió de competències que fa a l’hora de dictaminar quantes hores s’han de fer de cada matèria. La presidenta de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, Irene Balaguer, considera que no té sentit parlar del nombre d’hores, sinó dels objectius: "Si els alumnes han d’assolir un cert nivell de català i castellà, la forma d’arribar-hi l’han de decidir els mestres". Balaguer va defensar la feina feta fins ara a l’escola per a la normalització lingüística, ja que "els alumnes de primària saben castellà".
Els sindicats consultats van advertir que en cas que la tercera hora de castellà tiri endavant, no acceptaran que es faci com a sisena hora, ja que el Pacte per a l’Educació especificava que no podia ser una hora curricular.
Els mestres i experts consultats creuen que el decret és un desafiament que fa el govern espanyol per començar a trencar el model escolar català. Per això reclamen a Educació que actuï amb més fermesa.
professors i sindicats en el cas que finalment s’apliqui aquesta mesura, informa "Avui", "Europa Press" i "agències".
(Des/2006)

LA PLATAFORMA: DESOBEDIÈNCIA

Plataforma per la llengua demana als Governs català, balear i valencià que no apliquin el decret d’ensenyaments
La Plataforma per la Llengua ha demanat avui als Governs català, balear i valencià que "no apliquin" el decret d’ensenyaments mínims aprovat pel Govern i ha fet una crida a la "desobediència" si finalment es porta a terme.
Segons han assenyalat en un comunicat, el decret és una "intromissió" en les competències de la Generalitat i la seva aplicació pot "perjudicar l’ús social" del català. En la seva opinió, suposa "un retrocés en l’ensenyament en català" i això també significa "dificultar a les persones nouvingudes l’oportunitat d’una aproximació al país i a la llengua d’acollida".
En aquest sentit, han destacat que "la immersió lingüística permet cohesionar la societat i tenir un dels valors més preats, una sola comunitat". Segons la Plataforma, quan els alumnes finalitzen l’ensenyança obligatòria tenen el mateix grau de coneixement del català i del castellà, però el que no es compleix encara és "la capacitat d’ús oral de la llengua catalana".
Per tot això, la Plataforma per la llengua demana a la Generalitat que presenti un recurs al decret i demana als Governs de Catalunya, les Balears i el País València "que no apliquin aquest decret". Així mateix, incita a la desobediència civil de

RECTIFICACIÓ PARCIAL

("Ernest Maragall rectifica en part" diu "Avui" en un editorial)

Entre les primeres declaracions que va fer el conseller d’Educació sobre l’hora afegida en castellà que pretén imposar el govern de l’Estat i les darreres que va fer ahir hi ha un bona distància. Ernest Maragall va començar dient que assumia la petició, perquè una hora més de llengua espanyola "no pot fer mal a ningú". Ahir, però, va garantir que la Generalitat tindrà "convicció i fermesa" en la defensa de les seves competències si l’informe jurídic que ha encarregat avala la tesi que el decret d’ensenyament de mínims vulnera les competències de Catalunya. Aquesta ha de ser l’actitud d’un govern que no pot permetre ser qüestionat ni tutelat en un àmbit tan determinant com l’educació. Però no cal esperar la decisió d’uns experts per desplegar amb contundència unes conviccions que han constituït des del principi la base de l’autogovern d’aquest país. Al mateix temps que el conseller matisava les seves primeres declaracions, els tres partits que integren el govern es van reunir per evitar, d’acord amb la que s’ha convertit en la seva màxima prioritat, donar una sensació de desunió o descoordinació en aquesta qüestió. Com a resultat d’aquesta trobada van fer públic un comunicat on renoven el compromís de defensar el model educatiu català i afirmen que esperaran el resultat de l’informe jurídic. En tot cas, l’opinió pública sabrà a què atenir-se en aquest sentit quan a finals de gener el departament d’Educació faci públic el decret que desenvoluparà la instrucció de mínims que ha aprovat el ministeri.

L´EDUCACIÓ EN CASTELLÀ: HEM D´ARRIAR LA BANDERA CATALANA ?

("L’educació en castellà" és un article punyent de Jordi Cabré sobre els silencis catalans en aquest aspècte. "El Punt",des/2006)

El conseller Maragall ens diu que el decret per implantar una tercera hora de castellà no va en contra de la salut del català, i que el decret servirà per millorar l’ús del castellà de l’alumnat. I aquí ningú no es belluga, ni s’escandalitza, i el Departament de Política Lingüística no hi diu ase ni bèstia. I assistim bocabadats a aquest espectacle de desconstrucció, d’enderrocament, de burla a tants esforços per implantar una política autòctona en termes d’ensenyament i de protecció de la llengua. Ni tan sols els càrrecs governamentals d’ERC en parlen gaire, però és que arriba a semblar fins i tot normal que el nostre propi conseller d’Educació toleri i aculli amb els braços oberts un decret que, segons la ministra, serveix per «garantir el bilingüisme». És a dir, la cançó de sempre: el castellà està en perill a Catalunya i el bilingüisme s’ha de fomentar sempre en favor de la llengua desprotegida, que evidentment és la comuna de tots els espanyols. Inèdit. Il·lustratiu de fins a quin punt Maragall tenia raó, no l’Ernest, sinó el molt honorable germà, quan va dir que Catalunya no la reconeixeria ni la mare que la va parir. Ja sabíem que després de Pujol les coses canviarien, i que hauríem de fer un esforç per veure el país des de prismes diferents dels de sempre, però una cosa són els prismes i una altra necessitar uns prismàtics per reconèixer-lo.
El que està succeint és un autèntic despropòsit. Una barbaritat, un terreny que semblava prou clar i blindat perquè ningú s’atrevís a qüestionar el model d’immersió adoptat a principi dels vuitanta i que prou mostres d’èxit ha tingut. A Catalunya tothom acaba coneixent perfectament el català i el castellà, i en tot cas les majors mancances en aquest terreny sempre es troben en els coneixements de la llengua catalana. És a dir, que no es tracta només d’una invasió intolerable de competències sinó també d’un inèdit atreviment contra el català. Tot això mentre el president de la Generalitat guarda silenci, en el seu ostentat hermetisme, com si no s’estiguessin posant en perill dos pilars de la nostra nació: la llengua i l’autogovern. I què hi diuen, els filòlegs republicans amb càrrec? Però ja no què hi diuen, sinó sobretot què pensen fer? Tan alt hem de pagar el preu d’un pacte? Serà ara la bandera catalana la que caldrà començar a arriar definitivament?
El president de la Generalitat guarda silenci, en el seu ostentat hermetisme, com si no s’estiguessin posant en perill dos pilars de la nostra nació: la llengua i l’autogovern. I què hi diuen, els filòlegs republicans amb càrrec?

L´OBRA CULTURAL BALEAR DENUNCIA A BARCELONA LA RECULADA DEL CATALÀ PER CULPA DE LA POLÍTICA DE MATAS

L’Obra Cultural Balear (OCB) ha denunciat avui a Barcelona una "reculada" en l’estatus legal del català a Balears per una política lingüística "sense precedents des de l’època franquista", i ha demanat a la Generalitat de Catalunya mesures de cooperació en política lingüística i cultural.
Aquesta reculada, segons l’OCB, es demostra amb el tancament de Som Ràdio, la retallada en el pressupost destinat a normalització lingüística, la reducció dels requisits de català per a l’accés a la funció pública, la retirada de l’Institut Ramon Llull -"no té sentit anar per separat"-, el decret Fiol de trilingüisme, o l’emissora IB3, "amb menys del 50% de la seva programació en llengua catalana".
Des de l’Obra Cultural Balear han assegurat que "les dades de coneixement del català són positives, però les d’ús van a la baixa" amb un missatge des del Govern balear que el català "no cal".
L’OCB ha exemplificat aquest fet amb la diferència de demanda de cursos de català durant els anys de govern del Pacte de Progrés i l’actual mandat del PP. "Abans estaven desbordats i amb llista d’espera; ara van tirant", ha sostingut.
L’entitat ha demanat a la Generalitat que fomenti els intercanvis culturals amb la resta de territoris de parla catalana i que promogui en la vida cultural catalana artistes procedents de tot el domini lingüístic.
L’OCB ha demanat a la Generalitat una política lingüística "ambiciosa", que sigui referent per a institucions d’altres territoris de parla catalana i que garanteixi l’arribada de TV-3 i Canal 33 a les Balears a través de la TDT.
Així mateix, ha demanat al Govern català que promogui l’exhibició de pel·lícules en català en el domini lingüístic, impulsi la traducció al català de textos fonamentals i promogui la normalització lingüística de la xarxa universitària de l’Institut Joan Lluís Vives, informa "Europa Press".
(Des/2006)

EU ACUSA EL GOVERN D´OCULTAR QUEIXES CIUTADANES PER L´ACTITUD DE LES FORCES DE SEGURETAT AMB LA LLENGUA

La diputada d’EU-ICV al Congrés dels Diputats Isaura Navarro ha acusat hui el Govern espanyol de "mentir" i d’"ocultar" les queixes formulades pels ciutadans contra l’actitud "obertament hostil" de diversos membres de les forces de seguretat de l’Estat "amb la resta de llengües cooficials i, especialment, als territoris de l’antiga Corona d’Aragó".
Navarro s’ha referit així a una resposta del Govern "en què es nega haver registrat des de gener del 2006 fins a l’actualitat cap queixa per part de ciutadans que hagen considerat que no han estat tractats adequadament per les forces de seguretat pel fet de parlar en català".
La parlamentària valenciana d’EU ha assenyalat que "com a mínim s’han registrat episodis prou lamentables com el tractament per part d’un membre de la Policia Nacional a un estudiant de Xàtiva per parlar valencià, i la detenció d’un periodista a Mallorca per dirigir-se als agents en la seua llengua".
"Tot això demostra que el Govern no té en compte les queixes ciutadanes", ha manifestat Navarro, per a afegir que "amb esta actitud de no reconéixer que hi ha membres de les forces de seguretat de l’Estat que no tenen cap respecte a la llengua pròpia i oficial no es resoldrà esta qüestió".
La diputada ha indicat que "els problemes no es resolen si no es reconeixen" i ha agregat que "amb la seua resposta, el Govern ha demostrat que oculta les queixes i, a més, mentix sobre el tema".
Navarro ha manifestat que al Congrés dels Diputats es van aprovar una sèrie d’iniciatives "perquè els agents no només coneguen les altres llengües oficials, sinó que també les valoren", el que "demostra que hi ha molt de camí a recórrer encara", ha dit Navarro, qui s’ha oferit a informar personalment el Govern de les situacions de conflicte per esta qüestió.

EXPOSICIÓ SANCHIS GUARNER

Més de 300 persones han visitat ja a la Sala Estudi General de la Nau de la Universitat de València l’exposició "Manuel Sanchis Guarner, un humanista valencià del segle XX", inaugurada dimarts passat per la presidenta de la Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), Ascensió Figueres, i el rector de la Universitat de València, Francisco Tomás, dins dels actes commemoratius que la institució normativa del valencià ha organitzat amb motiu de l’Any Sanchis Guarner, segons han informat hui fonts de l’entitat.
La mostra, que estarà oberta fins al 21 de gener, reunix bona part de les obres i dels treballs realitzats pel filòleg al llarg de la seua vida. Entre el centenar de títols publicats s’exposen "La Llengua dels valencians", "Els pobles valencians parlen els uns dels altres" o "La ciutat de València", i també importants treballs com l’"Atles Lingüístic de la Península Ibèrica" i el "Diccionari català-valencià-balear", obres en les quals l’aportació de l’erudit valencià va ser fonamental, van destacar les mateixes fonts.
El seu compromís per la societat valenciana i per la llengua queda reflectit en els diferents apartats de la mostra, de la qual són responsables els comissaris Santi Cortés i Vicent Josep Escartí. La nombrosa quantitat de fotografies de Sanchis i el documental elaborat per Televisió Valenciana, dins del conveni de col·laboració amb l’AVL, ajuden a conéixer millor l’erudit, el mestre i l’humanista, han afirmat.
Paral·lelament a l’exposició, l’Acadèmia ha editat una unitat didàctica que s’ha començat a distribuir per tots els centres d’Educació Secundària i instituts de la Comunitat perquè els professors puguen ensenyar de manera pedagògica als alumnes la dimensió humana, històrica i filològica de Manuel Sanchis Guarner, de qui es commemorarà, dissabte que ve, 16 de desembre, el 25 aniversari de la seua mort.

ORTOGRAFIA SECESSIONISTA

El consistori d’Almàssera (l’Horta) ha elevat a quatre metres un senyal de trànsit per a evitar que un veí del municipi canvie l’ortografia de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) que s’utilitza a la localitat tant per a estos elements com per a qualsevol escrit del consistori ja que substituïa la frase "Excepte Garajos" per la d’"Excepte Garatges".
Segons han informat fonts municipals en un comunicat, l’Ajuntament "s’ha vist obligat a canviar un dels senyals de trànsit del municipi, ja que un veí ha modificat fins a quatre vegades en els últims mesos de manera il·legal" el seu contingut.
El senyal, que està situat al carrer de Salvador Giner, fa poc transformat en carrer de vianants, "indica "Excepte Garajos" utilitzant el valencià de la Real Acadèmia que des de fa més de 15 anys s’utilitza al poble d’Almàssera per a tots els senyals de trànsit i també per a qualsevol escrit que es realitza des de l’Ajuntament".
Segons el consistori, "des que el senyal es va instal·lar a l’entrada del carrer", el veí, -que suposen que residix en algun habitatge pròxim a la zona "atés que les altres senyals de la localitat continuen intactes"-, "ha canviat el contingut posant ‘Excepte Garatges’".
Per a evitar que este altercat torne a ocórrer, "la Regidoria de Seguretat ha instal·lat un senyal antivandàlic de quatre metres de longitud per a evitar que la persona torne a canviar el contingut de l’esmentat senyal", informa "Europa Press".
(Des/2006)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!