Emigdi Subirats i Sebastià

Carta als meus alumnes de 4t d’ESO C

Benvolguts xavals/es,
Primerament us voldria desitjar a totes i a tots a Merry Christmas and a happy new year… Ja ha passat el primer trimestre escolar, i ha arribat l’hora de fer les valoracions oportunes, i a mi m’agrada fer-ho per escrit, un defecte com qualsevol altre!!! Us he dit en alguna ocasió que sou el grup acadèmicament més bo al qual he impartit classe. Realment em motiva preparar punts gramaticals, textos, vocabulari, diferents activitats per a vosaltres, perquè sé que en treureu un profit molt positiu. It goes without saying, que hem portat una bona dinàmica de treball aquests mesos, i que he vist molts/es de vosaltres molt motivats/des, i progressant, la qual cosa és ben d’agrair per a un profe.
Sabeu que m’agrada dialogar amb vosaltres, i no sóc estricte a l’hora  d’accedir a peticions vostres. Forma part de la meua filosofia d’aprenentatge-ensenyament, de la meua idiosincràsia com a profe. Fer classes molt intenses, de vegades admeto que em passo ja que no deixo ni respirar; però a la vegada ser proper a l’alumnat, ja que jo em considero part de la mateixa partida d’escacs, en la qual, si anem ben avinguts, tots/es hem de sortir guanyant. Des que vaig començar a ensenyar, ara fa 19 anys,  he tingut força facilitat per apropar-me als xavals de 14-18 anys, i m’agrada compartir moltes experiències personals i escoltar-vos, també sincerar-me. Aquesta és la veritable grandesa de la feina com a professor, que m’ompli tant, malgrat treballar a molts quilòmetres de distància de casa: quatre hores de tren diàries del meu estimat poble de Campredó i la meua estimada terra de l’Ebre, a la riba baixa del riu més bell i arrelat a la població dels que es fan i es desfan, quan aquest comença a enraonar en català.
I del 4t C tinc el goig de fer esment d’algunes relacions especials que tinc a nivell personal. Primerament, la relació d’estima que m’uneix amb el Josep, el vostre delegat, un dels únics dos xavals que  coneixia personalment del curs passat. Amb aquest xavalet compartim moltes coses: sang blau i grana i quatre barres, passió per la música i la cultura tradicional catalana i pel futbol de pedrera…, i és extraordinari intercanviar opinions amb sinceritat i confiança, malgrat la diferència d’edat o de condició laboral. També tinc molt d’apreci per l’Alfonso, amb qui m’agrada xerrar i que m’expliqui coses personals i educatives. N’hi ha de vosaltres amb qui ens separa els gustos futbolístics (Marc, Pablo, Andrea, Antonio… Maria, Eva, Kevin (perico que vola, perico a la cassola…), què hi farem? Ningú no és perfecte, i sou vosaltres els equivocats/des… la religió vertadera és el Barça!!! Ei, enteneu la broma, que els culers tenim dret a treure pit ja que som: The best team in the world… In the world, I said, that came short: in all the galaxy!!! De qui ens en fotríem si tots fóssim del club més arrelat a eixa terra!!!
Amb molts de vosaltres hem xerrat per internet, i sabeu que sempre estic obert a contestar tot el que em demaneu. Parlar del Barça, de noies, del curs escolar, de les vostres festes, dels vostres equips juvenils esportius… forma part del meu paper com a profe, i em fa més juvenil i m’ajuda com a persona a crèixer. Sempre estem creixent, xavalets, a totes les edats, i jo ja he passat del 4 fa uns quants anys!!!

També vull destacar la bona relació que m’uneix amb el vostre tutor, amb qui parlem molt del grup i del seu desenvolupament. Tot sovint ens queixem d’alguna falta d’assistència repetitiva… aquestes campanes… Heu d’entendre que és la nostra obligació, però, a més, personalment  sabeu que em dol i molt. No és per pegar-vos el rotllo, sinó perquè jo imparteixo classes intenses i us perdeu informació crucial, i no agafeu la dinàmica d’aprenentatge que caldria. Jo no passo mai de cap dels meus alumnes, i per això us estiro alguns cops les orelletes. Segur que ho sabreu entendre…