Emigdi Subirats i Sebastià
Lletres ebrenques
Divendres 21 de setembre, es va realitzar un emotiu homenatge institucional a Amposta a la novel·la "Terres de l’Ebre" de Sebastià Juan Arbó, organitzat per la Biblioteca comarcal del Montsià que porta el seu nom, en motiu del 75è aniversari de la seua publicació. Hi varen intervenir Manel Ferré (alcalde d’Amposta), Xavier Vega (Delegat de Cultura de la Generalitat a les Terres de l’Ebre), i la regidora de cultura de Sant Carles de la Ràpita, població on va nàixer el novel·lista per excel·lència de les nostres comarques. Tots ells reconegueren la importància d’aquesta novel·la quant al vertebrament d’una identitat ebrenca i reconegueren que era un acte necessari que enlairava les lletres ebrenques. Varen donar pas a l’ànàlisi literària que realitzàrem el novel·lista Emili Rosales i el redactor d’aquest post. El flixanco Xavier Vega ens havia saludat prèviament com a "Autoritats intel·lectuals", tot un luxe. Vaig voler fer cinc cèntims de la repercussió que ha tingut l’obra d’Arbó entre els intel·lectuals i literats ebrencs al llarg del temps. Des de l’aparició de les primeres novel·les a principis dels anys 1930, tot un seguit d’autors ebrencs (Garcia Anguera, Sánchez Pastor, Cid i Mulet) varen donar mostres d’admiració perquè al fi teníem un literat, com encapçalava un article de l’esmentat advocat i traductor rapitenc Garcia Anguera publicat a "Vida Tortosina" el 1931. Durant la dura postguerra, els intel·lectuals tortosins Manel Pérez Bonfill i Gerard Vergés (aleshores joves promeses literàries que impulsaven la revista Gèminis) aprofundiren amb l’estudi de la seua obra. També els homes del Casino ampostí donaren mostres per la seua admiració als anys 1960. Posteriroment, Mario López s’especialitzà en els comentaris arbonians. Un jove Emili Rosales impulsà l’edició de les seues obres completes (Columna). Finalment les institucions locals i la Generalitat varen coorganitzar un excel·lent centenari del seu naixement el 2002.
Emili Rosales centrà la seua intervenció en defensar la internacionalitat de l’obra d’Arbó. Va reclamar l’expansió del seu nom arreu i el reivindicà com un dels grans novel·listes de la literatura catalana del segle XX. Tot just Rosales havia estat notícia aquella setmana, donat que la seua novel·la guanyadora del premi Sant Jordi de 2004, La ciutat invisible, havia estat nomenada candidata al Prix Medicis, un dels premis atorgats a França de més prestigi a llibres d’altres literatures.
Ens hem de felicitar tots plegats del clima que es visqué en un acte emblemàtic de la Biblioteca. Carles Serrano s’havia encarregat d’elaborar una petita exposició de les edicions antigues d’Arbó a la vitrina situada a l’entrada del recinte. També l’alcalde ampostí va voler fer lliurament d’un retrat d’Arbó a la Biblioteca, ja que considerava que era el lloc addient per conservar-lo i homenatjar-lo. Llarga vida a les lectures arbonianes!
Divendres 21 de setembre, es va realitzar un emotiu homenatge institucional a Amposta a la novel·la "Terres de l’Ebre" de Sebastià Juan Arbó, organitzat per la Biblioteca comarcal del Montsià que porta el seu nom, en motiu del 75è aniversari de la seua publicació. Hi varen intervenir Manel Ferré (alcalde d’Amposta), Xavier Vega (Delegat de Cultura de la Generalitat a les Terres de l’Ebre), i la regidora de cultura de Sant Carles de la Ràpita, població on va nàixer el novel·lista per excel·lència de les nostres comarques. Tots ells reconegueren la importància d’aquesta novel·la quant al vertebrament d’una identitat ebrenca i reconegueren que era un acte necessari que enlairava les lletres ebrenques. Varen donar pas a l’ànàlisi literària que realitzàrem el novel·lista Emili Rosales i el redactor d’aquest post. El flixanco Xavier Vega ens havia saludat prèviament com a "Autoritats intel·lectuals", tot un luxe. Vaig voler fer cinc cèntims de la repercussió que ha tingut l’obra d’Arbó entre els intel·lectuals i literats ebrencs al llarg del temps. Des de l’aparició de les primeres novel·les a principis dels anys 1930, tot un seguit d’autors ebrencs (Garcia Anguera, Sánchez Pastor, Cid i Mulet) varen donar mostres d’admiració perquè al fi teníem un literat, com encapçalava un article de l’esmentat advocat i traductor rapitenc Garcia Anguera publicat a "Vida Tortosina" el 1931. Durant la dura postguerra, els intel·lectuals tortosins Manel Pérez Bonfill i Gerard Vergés (aleshores joves promeses literàries que impulsaven la revista Gèminis) aprofundiren amb l’estudi de la seua obra. També els homes del Casino ampostí donaren mostres per la seua admiració als anys 1960. Posteriroment, Mario López s’especialitzà en els comentaris arbonians. Un jove Emili Rosales impulsà l’edició de les seues obres completes (Columna). Finalment les institucions locals i la Generalitat varen coorganitzar un excel·lent centenari del seu naixement el 2002.
Emili Rosales centrà la seua intervenció en defensar la internacionalitat de l’obra d’Arbó. Va reclamar l’expansió del seu nom arreu i el reivindicà com un dels grans novel·listes de la literatura catalana del segle XX. Tot just Rosales havia estat notícia aquella setmana, donat que la seua novel·la guanyadora del premi Sant Jordi de 2004, La ciutat invisible, havia estat nomenada candidata al Prix Medicis, un dels premis atorgats a França de més prestigi a llibres d’altres literatures.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
s’hauria d’engegar una campanya per fer una sèrie del llibre per tv3, com van fer els espanyols amb "cañas y barro" del valencià blasco-ibañez o tv3 ha fet amb altres llibres de la la litaratura catalana com la plaça del diamant.