Emigdi Subirats i Sebastià

Durant els darrers dos dies les classes de l’institut sitgetà on treballo han lluït el blau i el grana. Realment impacta veure tants nois i tantes noies amb la samarreta del Barça i vivint intensament els quefers del club més gran dels que es fan i es desfan. La passió dels adolescents catalans pel futbol en general, i pel Barça en particular, és inigualable. Ho era als meus temps, però se supera amb escreix en l’actualitat. És l’estima a uns colors, a uns sentiments, a una forma de ser i de fer. Ja fa molt temps que podem llegir amb admiració sobre els quefers blaugrana a centenars de rotatius d’arreu del món i amb les llengües més diverses. El Barça ha creat escola, una escola a la qual encara li queda molta corda i que està posant un segell inesborrable durant aquest inici del segle XXI.
I ara ens espera Wembley, la qual cosa a mi em permet recuperar tota mena de sensacions. Jo vaig ser a l’històric antic estadi de Wembley en la data del 20 de maig de 1992!!! Un moment inoblidable. Tocarà Stoitxkov, pararà Bakero, Koeman… i el Barça és campió d’Europa (Puyal dixit). I l’ambaixador de la UEFA a la final serà Gary Lineker, tot un ídol d’adolescència. Vaig assistir als partits contra els messetaris al Camp nou de 1987 a 1990, quan el noi de Leicester era el davanter centre barcelonista, i sempre solia marcar en aquests clàsics. Val a dir que el Barça sempre guanyava l’etern rival, malgrat que llavors tenia un equip formidable i un entrenador que sabia què es portava entre mans i què es jugar a futbol.
A casa, els meus xiquets viuen el Barça amb gran intensitat també. Guillem pot anar a escola cada dia amb una samarreta blau i grana diferent, o la d’algun exjugador culé amb altres equips: Eto’o amb l’Inter, Ronaldinho amb el Milan. Al seu costat es gaudeix més d’aquests moments estel·lars en què el Barça està escrivint pàgines grans.
No hem de perdre gaire temps comentant actituds francament negatives d’altres, fruit de l’enveja i l’animadversió, tampoc de personatges que juguen a periodistes i que fan tant de mal al món de l’esport. Aquests, a rosegar ceba!!! (i en roseguen quilos i quilos…). Sortosament, el Barça és sinònim de bon futbol i causa simpatia arreu. És tot un orgull ser l’únic conjunt que pot presumir de jugar finals europees o mundials amb 8 jugadors de la pedrera. El Barça porta implícita la senyera i la pedrera, altres una paraula que també acaba en … era.
I és que 1899 neix el club que porto al cor, FUTBOL CLUB BARCELONA