Emigdi Subirats i Sebastià

Àngel Fabregat Morera va nàixer a Belianes, l’Urgell, el 1965. És escriptor i poeta. Va començar a escriure de molt jove cercant la màgia dels versos d’en Federico García Lorca: “Por los espejos sollozan/bailarinas sin caderas”.

* En el terreny de la poesia té publicat un llibre i és coautor de diversos .
* També ha publicat un llibre de microrelats en castellà i un altre de narrativa breu en català.
* L’any 2011 va crear una pàgina al Facebook de literatura breu que té més de vint mil seguidors.
* És membre de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.

Obra
* Antologia d’un Onatge ( 1990) El Cielo en Ruinas (2015)L’Última Llum (Caligrama, 2019) L’Estany Buit (2020)
Premis literaris
* Premi e-poemes de La Vanguardia 2009. Premi de Poesia Josefina Oliveras 2010, 2017 i 2019.Premi de Poesia Francesc Candel 2010 i finalista 2017.Premi de Narrativa Sant Andreu de la Barca 2012 i 2016. Premi Joan Maragall de Poesia 2013 i Premi Joan Maragall de Narrativa 2015.Premi Puigmarí de Poesia 2013, 2014, 2016, 2017 i 2018.Premi Terra de Fang 2014.Premi Solstici de Taradell de Poesia 2016.[10] Finalista Premio Caligrama de Penguin Random House Grupo Editorial Categoria Best Seller 2017.Premi de Poesia Premià de Mar 2017.XXXII Premi Guillem Colom Ferrà de poesia Vall de Sóller 2019.
38è Premi de poesia Mossèn Ramon Muntanyola (2020) [9]. 16è Premi de poesia Enric Gall d’Òmnium Cultural de Terrassa (2020) 23è Premis Ciutat de Sagunt 2020 de poesia.

BREU ANTOLOGIA POÈTICA

ELS ÀNGELS SOMIEN
Es mostra l’alba asserenada
i porta d’una braçada,
ixent,
resplandent,
sense renou
-com qui emergeix d’un pouels
cossos enllaçats
dels amants, devorats,
plens de salabror,
als llavis, una gran blavor,
trets del fons marí
on van advenir
nàufrags en la mar grossa
d’ahir nit. Hom no gosa
desfer-los, car tem un brogit d’ales.

Malaptesa

Cada pupitre duu
gravat a la pell
el nom del nostre
primer amor.
Aquell que després
desmentíem al patí
de l’escola, si calia,
a cops de puny.
Recordo
que la meva cal·ligrafia
era tan negada com el bes.
Dona de la neteja
Una noia ha sortit
de l’institut
i camí cap a casa
s’atura davant
d’una tenda prêt-à-porter.
Ben plantada
davant de l’aparador
dibuixa amb una bafarada
un somni de glamur
i passarel·la.
La seva mare
al torn de tarda
el netejarà per no
deixar-hi cap traç.
Dona de la neteja

Una noia ha sortit
de l’institut
i camí cap a casa
s’atura davant
d’una tenda prêt-à-porter.
Ben plantada
davant de l’aparador
dibuixa amb una bafarada
un somni de glamur
i passarel·la.
La seva mare
al torn de tarda
el netejarà per no
deixar-hi cap traç.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!