Emigdi Subirats i Sebastià

Núria Albó i Corrons va nàixer a la Garriga el 1930. És una escriptora i política catalana. El 1948 inicià els estudis de Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona, on es llicencia en Pedagogia. Exercí de professora fins al 1979, quan encapçalà la candidatura d’esquerres de la Garriga i fou elegida alcaldessa d’aquesta població vallesana.
* Col·laborà a diverses revistes com ara Inquietud i el 9 Nou de Vic.
* Com a escriptora, s’inicià en el certamen de Cantonigròs, on rebé el premi de narració pel conte “Perquè veuran Déu”. Posteriorment, el 1961, publicà el llibre de poesies La mà pel front, premi Cant espiritual de Cantonigròs. El 1972 aparegué Díptic, poemari en col·laboració amb Maria Àngels Anglada. Guanyà també els premis Caravel·la pel llibre de poemes L’encenedor verd (1980) i el Guillem Viladot pel recull de poesia infantil M’ho ha dit el vent (2001).
* En narrativa ha conreat sobretot la literatura infantil i juvenil: El fantasma Santiago (1979), Cucut (1981), Mixet (1984), Tanit (1984), Arfa (1988), Gina (1993), Ariadna (1994), Natàlia (1996), Íngrid (2002)… També ha publicat les novel·les de base històrica: Fes-te repicar (1979), Agapi mou (1980), Desencís (1980), Tranquil, Jordi, tranquil (1984) i Quan xiula el tren (1997).
* És autora de les versions literàries de les cantates: L’ocell daurat (1967) -música de Frederic Mompou-, En Pere sense por (1972) -música d’Ernest Cervera-, Tirant lo blanc (1977) -música d’Antoni Ros-Marbà- i El timbaler del Bruc (1997) -música de Manuel Oltra. Ha escrit obres d’assaig polític i de divulgació com ara Les dones i la política en col·laboració amb Rosa Martí i Juli Busquets.
* És autora, juntament amb el compositor Josep Maria Torrents, del recull de cançons Picant de mans, editat per Amalgama edicions.
* El 2010, en el marc de l’Any Núria Albó que l’Ajuntament de La Garriga va decidir celebrar amb motiu del seu vuitantè aniversari, es va assignar a la Biblioteca de La Garriga el nom de “Biblioteca Núria Albó de la Garriga”.
* El 2012 va rebre la Creu de Sant Jordi.

BREU ANTOLOGIA POÈTICA
L’arbre i la primavera

La primavera és aquí
ho han xisclat les orenetes.
La primavera ha arribat
tots els arbres han brotat.

Ha bategat altre cop
el cor profund de la terra.
Torna a pujar tronc amunt
nova saba i nova llum

LA PRIMAVERA

Aquest matí, d’amagat,
ha arribat la primavera.
La duia penjada al bec,
tot xisclant, una oreneta
L’oreneta ha alçat el vol
i amb un cop d’ala lleugera
ha segat un raig de sol
i ha florit tota la terra.

Lluna

Lluna nova, peix al cove,
quart creixent, gep a ponent.
Lluna plena el mar remena,
quart minvant, gep a llevant.

Quatre cares té la lluna,
dues com grill de llimona
una que ningú no ha vist
i una de cara rodona.

On és el vent?

On és el vent, que el sento i no el veig?
Xiula dalt dels arbres, xiula pels carrers,
em xiula a l’orella cançons i secrets.
Em fa pessigolles, m’estira els cabells
però quan em giro el sento i no el veig.

La família

Gendre i nora,
sogre i sogra,
pare i mare,
tia i oncle.

El nebot i la neboda,
el cunyat i la cunyada.
Néts i nétes d’avi i àvia.

Els cosins per cada banda
i potser alguna besàvia.
Ai, qué llarga és la família!
Ai, que n’és, de complicada!

El peix

Tens la cua
virolada,
tens escates
molt lluents.
Tot nedant
obres la boca,
però sense dir mai res.

L’alzina i el roure

L’alzina i el roure
són dos bons germans.
Tots dos esgarrapen,
tots dos fan aglans.

L’estiu els ajuda
a ser bons companys.
Quan glaça i venteja
ja no són iguals.

Les fulles del roure
se’n van a l’hivern.
L’alzina les guarda
per no tenir fred.

Aigua matinera, rosada de prat
Dius bon dia a l’herba, dius bona hora als camps.
Aigua riallera de dintre els bassals
Quan el sol et crida, hi vas amb un salt.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!