Emigdi Subirats i Sebastià

Susanna Lliberós i Cubero va nàixer a Vila-real el 1973. És periodista i poeta. Llicenciada en periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona.
* Va treballar a Radio Castellón Cadena Ser des de l’any 1997 fins a 2003 on ha desenvolupat les següents funcions: redactora d’informatius i programes (1997-1998), locutora (1998-1999) i presentadora del magazine matinal “Hoy por hoy, Castellón” (1999-2003).
* Va ser editora i presentadora de l’informatiu nocturn a Localia Televisió Castelló (2000-2003).
* Va ser presentadora, guionista i reportera dels serveis informatius d’aquest ens autonòmic de Canal 9.
* Ha compaginat la seua professió de comunicadora amb un profund amor a la llengua i a la literatura catalanes.
* És sòcia fundadora de l’Associació d’escriptors El Pont Cooperativa de Lletres.

Ha estat guardonada amb: 1993. Ciutat de la Vall d’Uixó.1994. “Solstici” de Manises.1995. III Premi Ignacio Hilario Zabala, Centre la Torrassa de L’Hospitalet de Llobregat.2008. Premi de poesia “25 d’abril”. Vil·la de Benissa, pel seu poemari Cel·les.

Obra poètica
Ha publicat tres poemaris: Cel·les (2008), Compàs d’espera (2013) i Llibre dels Espills ( 2015)

Antologies
Alguns dels seus poemes han estat inclosos en les següents antologies:
Segle 21, vint-i-una poetes del segle vint-i-ú. ( 2001), Eròtiques i despentinades ( 2008) Encarna Sant Celoni presenta un recorregut de cent anys per la poesia eròtica catalana amb veu de dona, amb un recull de seixanta-nou poemes. La lletra ferida (2010) Antologia literària de poetes de Castelló. Tibar l’arc. Una mirada a la poesia valenciana actual. (2012). Antologia de vint-i-set poetes valencians nascuts després de 1970. Ponts suspensius. (2013). Recull de textos en narrativa i poesia d’autors castellonencs pertanyents a El Pont Cooperativa de Lletres.

Articles especialitzats
* Els nostres artistes. Entrevistes a pintors de Vila-real (Revista Poble, 2010).
* La salvació de la carn (Revista Caràcters, 2011).

BREU ANTOLOGIA POÈTICA

PASSEJARÉ EL TEU NOM…

Passejaré el teu nom pels carrers plens de fang,
l’enaltiré sota una pluja indígena i furiosa,
com aquell amor nostre.
Et diré un mot molt breu.
M’excusaré per fer-te perdre el temps pensant en mi
mentre expliques en francès la lliçó quarta:
hi haurà els minuts encesos
quan t’adones que el plugim et pinta les finestres
com un plor encongit, tatuatge de roses,
fonaments de memòria secretament absorts…
-Vaig brodar als meus pits el clavell de teu sexe,
excelsament hi vas penetrar, cau i preciós,
pergamí del plaer.
Accelerava l’amor, enjogassada,
per ser benignament altiva al davant teu:
les cuixes deixatades, el mos abellidor.
T’endevinava plenament el gest
i et sabia temptat d’ofegar-te en l’orgasme-.

El record del teu desig punyent m’ha retornat la gana,
mesquinament et menjaré el melic, amor.

Reiteradament et diré un mot molt llarg.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!