Rius de
pensaments volen.
Milers de rius
d?aigües clares.
Les primaveres es
confonen.
Els versos són
les millors paraules.
Els vents ens
porten esperances,
Els silencis regnen aquí i ara.
Els sons dels pianos dormen.
Les belleses s?embriaguen.
Cerco paraules que al·lucinen.
Sento el caliu dels astres.
Sento quelcom ben diferent.
Cada cop respiro més aire.
Cada cop penso amb més calma.
Sonen
ocells a l?horitzó.
Uns cants
d?arrels ben noves
reobren el bell
espectacle.
Sonen vells càntics dels nius d’ocells menuts,
en uns
tarongers de fulles verdes.
Un ramat
d?ovelles pren possessió de l?aire,
amb veu de tenor
que ha menjat ous sans.
I el crepuscle
agafa una altra direcció.
M?inundo
d?imatges, sensacions, idees,
mentre contemplo
com creix un camp d?arròs.
El vent de ponent
bufa antics encants.
Les cendres
s?espargeixen arreu
d?un petit
univers amb empenta.
Talla les
vivències enverinades
a l?olor de
pastissets plens de mató.
Els sons de les
granotes, de les cabres.
Uns rius amb un
cabal com els d?abans.
L?espai infinit
d?una mar de pescadors.
Una brillantor
esparverada
d?un llamp
dosificat,
dins del domini
màgic d?un regne més humà.
Enormes salts
d?aigua que mullen
els costats,
esquitxen el batec de motors
refrescants. Així
un penyasegat,
presideix i oneja
senyeres, estendards
de puresa que
volegen.Així a expenses
d?un pur palpitar,
per abeuradors i
prats verdosos,
renaix un cel
arran de terra.
Una blavor
sistematitzada i eterna.Arreu sorgeixen
éssers irracionals.
Es veuen elements
abstractes que abracen
l?existència
potser inútil de tothom.
Una dolça
tristesa sentimental.
Un reialme
insospitat.
Ningú es recrea
amb la pròpia consciència!
SONET AL RIU EBRE
Prudent s?atansa,
navega al descobert.
Encamina
l?horitzó amb rostre seré.
La terra que
mulla li encomana el vertader
favor d?adobar la
terra i romandre verd:
constant, viril
que la natura per ell fa bola.
El cel se?n va al
seu pas en dolça rima.
S?omple de blavor
i cant que s?aprima,
pels roigs
moixonets muts. El flumen bressola
la llavor, canyar
i pels sequiols s?atura.
Carregat d?enginy
que ara la flaire és més pura,
car roman més
arrelada en crus moments.
Traspassen les
cadenes altres cants d?ocells,
que duen a les
salines els sons més bells.
Records d?uns
altres temps més eficients.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!