1
El silenci esdevé tot un món de pensaments,
on tot resta aliè sense paraula vivent
en un univers callat que rumia sense pressa.
El vers més profund es recita amb placidesa,
medita la ment entre constel·lacions llunyanes,
cap moviment brusc altera l’ànima humanitzada,
en aquests moments de necessitat encesa.
La mudesa crida l’amor i endolceix els cors,
travessa la boira espessa mentre llueix son plaer
en uns delicats instants plens d’incertesa.
L’ambient silenciós recrea una vivència
d’arrel allargada a la fèrtil terra nostrada.
2
Nàixer blanc t’aferma fredament al capdavant,
d’un teixit descolorit de sentiments!
Som albins com a hereus quasi divins
d’un poder terrenal que es cruspeix ideals,
i titlla d’obscur el que no aporta argent.
Nàixer fosc és l’estigma del darrere,
la porta d’un temps de gana i plor,
de cruel passat d’instants viscuts amb cordes
i mirades inclements amb menyspreus cabdals.
L’obscura pell amb nobles cors en cadena!
Nàixer poca roba és espill de creixença
amb mancança perenne i pell nodrida,
amb l’esforç com complaent recompensa,
i la porta oberta a nous descobriments.
La vida és la cursa del tirocini vivent.
L’opulent neix amb l’epítom floral
que obre les mans on hi ha poder,
els ulls mai closos amb bitlleter
regeixen un món envilit per l’interès.
Beneïts cabals que el món fan seu!
Nàixer és un fet, tants cops ni un dret.
Ens embullem en un eix d’espines
on dicta el blanc amb son malejat banc,
l’infern que ens domina els moviments.
L’obscura part nostrada s’esbaeix!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!