Estremera
Aquesta primavera, a l’ombra
d’Estremera dos presos per decret!
Un mur de pedra clou la vida,
set mesos farcida de la infàmia
més gran de les que es fan i es desfan!
La democràcia tremola… sent fred,
res no consola un poble valent
que vol canviar l’alè de la història.
En la memòria, ens estremim a Estremera,
amb eixa quimera d’imatges colpidores
amb missatges ben humans.
La bella primavera no entén de reixes
més aviat cabdella la flor de l’estima fraternal.
Eixes cadenes porten a l’esquena un nombre “legal”:
dibuixat per dretans i beneït per esquerrans,
amb l’esperit d’un moviment dictatorial d’antany!
Sona la gralla i el flabiol a l’exterior,
tot és un crit amb dolça remor de llibertat!
La dolçaina emociona el Quim i l’Oriol,
la tenora llença el vent son cant joiós,
la força popular anhela temps millors!
Algun dia serà primavera al cor de tots!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!