Emigdi Subirats i Sebastià

La pell obscura, black skin, reflecteix la bellesa
innata d’un cor vexat i inconformista,
maleïda societat d’arrel albina!
La ploma es converteix en l’arma de rebel·lia,
el reflex de l’anhel escaient gens victimista,
Eixir de l’esclavatge etern tan anhelat.
A la universitat, el mestratge omnipresent,
la novel·lista del sentiment i la comesa,
l’esclau rep la clau de sa llibertat.
T’alçares amb valentia per una via encesa,
ens deixares el relat de la humanitat,
Mentre et conoraves al cim del fet lletrat.

A Toni Morrison

D’arrel obrera sa veu lletrada feliç ens feu,
tothora narrada amb bella riquesa de paraula,
com a literata que res no l’arronsava!
Era una veu de puny ferm, de fèmina aixecada,
que servia amb passió la cultura nostrada,
en català sonà son primer bagit a l’Alcoià!
Una escriptora de relleu, on fire,
novel·lista que ens sabia captivar amb sa fermesa,
coneixedora pam a pam de la llengua d’Ausiàs.
Son temps de malaltia va commoure nostres cors,
i mil amors va rebre dels lectors,
que la terra li sigui lleu, feliç estarà arreu!

La saviesa enciclopèdica es conrea len-ta-ment,
anys d’afanys nodrits amb coneixements,
xiquet d’un temps de bombes i penúries!
La lectura és una font de coneixença,
les pàgines lletrades són tot un món obert,
ens cal llegir per tindre la ment encesa.
Ens cal cultura, bon vi i bona literatura,
l’ús del parlar amb un nivell excels,
el català, als llibres i als carrers!
Fores admirat per ser un pou de ciència,
la independència, el somni de tots els temps,
mestre de mestres, ta obra sempre és present.

A Manuel Pérez Bonfill

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!