Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

30 de novembre de 2010
0 comentaris

Poema Barça

El Camp Nou presentó una imagen digna del mejor clásico

El so inunda el camp amb anhels d’infant,
tot plegat: un cant de joia!

I el nen engalanat amb blau i grana,
el pare amb una llàgrima a la cara,
l’ancià rememora glòries passades,
quan la mare canta amb bona plena.

I el Barça és la nostra vida!!!
és la família, és la il·lusió col·lectiva…
és l’estima que ens acompanya.

I anit, moment de glòria, èxtasi!!!
Esclafa amb brillantor els de la cartera.
Esclafa aquells de l’arrogància!!!
Esclafa l’adversari de la història!!!

Brilla la lluna i cada estrella…
estrella al cel… onze al camp,
una ben brillant a la banqueta!!!

I van arribant els moments de glòria,
dels peus dels millors que hi ha a la terra.
I la gent amb cor triomfant crida i s’engalana
i el blau i grana triomfa arreu.
I crit i joia s’escampen per terra catalana…
car el Barça travessa costes i muntanyes
i arriba al món sencer carregat d’esperances.

Orgull de llengua catalana,
l’escut arriba a terres ben llunyanes.
I el so de cinc esclats esdevé en un instant
música celestial amb regust blau i grana!!!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!