Estem de centenari. Amb l?arribada del mes d?abril hem commemorat exactament 100 anys del naixement , un 2 d?abril del 1907, d?en Joan Cid i Mulet al seu poble natal de Jesús, al n. 27 del C/ Fortuna. Homenatjar Cid i Mulet , va més enllà de recordar els seus trets biogràfics. Cid i
5 LA GELOSIA Uns dies després de la nostra tornada de la ciutat roja vam celebrar el retrobament d?en Josep i la Mariona. Sobren les paraules per expressar que fou molt emotiu, omplert per les llàgrimes, bones intencions, molts records i esperances nobles. Em sentia tan feliç com ells. Vaig arribar a convèncer-me durant unes
La Diada literària de l’1 de Maig a Campredó (Baix Ebre) servirà per homenatjar l’intel·lectual catalanista Joan Cid i Mulet en el centenari del seu naixement. Campredó és un poble xicotet de 1300 habitants, que ha tingut una important activitat literària en els darrers 30 anys. El Grup literari Soldevila ha organitzat una jornada en
El programa literari Lletres ebrenques que emet Antena Caro, de Roquetes, dedicarà l’espai "L’autor" i "L’entrevista" del proper divendres 13 d’abril al poeta de Flix, Albert Guiu, guanyador del darrer premi de poesia Miquel Martí i Pol. També entrevistarà Àlex Ferrer, director de l’editorial Aeditors de El Perelló, amb la intenció d’homenatjar les petites
4 EL SIAC Amb la intenció de no donar treva al règim feixista, a finals de l?any 1939, quan encara la terra feia una forta olor dels litres de sang que havia vessat la fratricida guerra d?insurrecció franquista, es va constituir el SIAC. De fet, des del mateix dia que l?exèrcit autoanomenat nacional va ocupar
3 LA CARTA Amb data de 7 de novembre de 1956, a primera hora del matí vaig rebre al taller una carta segellada a Orleans, la qual havíem estat esperant amb molt d?anhel des de feia unes setmanes. L?escrit que anava signat pel pare d?en Josep era bastant extens, quatre pàgines i mitja. La lletra
Ricard Forés és el candidat al qual dono suport a les eleccions municipals al municipi de Tortosa. M’ha contestat un seguit de preguntes que eren del meu interès. 1 Què et va motivar a encapçalar la candidatura d’ERC? Ha estat un procés progressiu però irrenunciable, amb factors personals i òbviament motivat finalment per la situació
Vaig oblidar d’escriure ahir que era el capítol 1 de la 2 part de la novel·la, en la qual el jove Maset "lo del ferro" es converteix en Tomàs Serra, pintor i activista 2 LA MARIONA Aquel dia la Mariona es va despertar d?hora. Es va quedar una estona al llit per tal de centrar
1 PINTOR A Andorra em vaig sentir des de bon principi com a casa, més inspirat que a la gran city. La vida en una capital és radicalment diferent. És obvi que té atractius, però li sobra artificialitat, li manca bellesa plàstica, puresa, sentit de grandiositat natural. Jo venia d?un poble xicotet. La idea de
Obra finalista del premi "Arròs amb lletres" (2002) que concedeix l’Ajuntament de Sant Jaume d’Enveja. Aquest relat pretén homenatjar la persona d’en Ramon Sebastià, el iaio matern de l’autor, que va sofrir tota mena de vexacions a les presons de Tortosa i Tarragona des del 31 de juliol de 1939 fins el març de 1941.
ORIOL GRACIÀ A ?LLETRES EBRENQUES? El proper divendres 27 d?abril, el programa radiofònic ?Lletres Ebrenques?, que emet tots els divendres al matí Antena Caro Roquetes, dirigit pel campredonenc Emigdi Subirats, estarà dedicat al Campredó literari. El convidat del dia serà el jove periodista Oriol Gracià, redactor de la revista ?Descobrir Catalunya?. Als seus 24 anys,
9 BARCELONA Des de ben jovenet vaig ser un noi molt actiu, ple d?inquietuds i ambicions, les quals varen rebre un fort impuls amb el mestratge que va exercir en Josep Soldevilla. Des que ell havia desaparegut, havia intensificat la meua dedicació a la pintura. L?ús del pinzell m?era una autèntica necessitat, havia d?alliberar els
1 de MAIG JORNADA LITERÀRIA CAMPREDONENCA Al Casal Francesc Llop A les 17.30 Inauguració de l?exposició de llibres d?autors campredonencs, revistes locals i documents de la història de Campredó. A les 18.00 Presentació dels blocs d?internet d?autors campredonencs: Oriol Gracià i Emigdi Subirats. A les 18.30 Presentació dels llibres ?La catalanitat exiliada? a càrrec de
Batalla d’Almansa A la història de Catalunya hi trobem infinitat de dates importants que ens confirmen com a poble. L’actual manca de sobirania de la nació catalana prové precisament d’una data, d’una derrota història que començà l’esquarterament de la nostra terra. "El dia 25 d’abril de l’any 1707 es va perdre una batalla al terme
8 ADÉU ALS IAIOS Amb el pas dels mesos el poble va anar recuperant la calma. Va tornar a gaudir d?una convivència fluïda entre els ciutadans. La llarguíssima postguerra ens havia castigat quasi tant com la guerra mateixa. Havien succeït moltes desgràcies, però el temps ajuda almenys a alleugerir les llagues, potser no a curar-les.