La Federació espanyola de futbol ha prohibit categòricament la celebració el proper mes d’octubre del partit amistós d’aquest esport entre les seleccions nacionals de Catalunya i els Estats Units. No els cal cap altra raó, una sola: són els amos. Ells decideixen perquè tenen un estat al darrera que els autoritza. Ja ho varen demostrar
Ahir vaig poder fullejar dos revistes editades per dos instituts ebrencs, l’IES Roquetes i l’IES de Flix. He de dir que em van sorprendre totes dos molt gratament per la seua qualitat i donen fe del bon treball que estan realitzant alguns professors dels departaments d’humanitats, malgrat haver de treballar en condicions adverses: avui dia l’estudi
VII Camino per bells senders muntanyencs. He deixat les carreteres mortes de bellesa Només amb sorollosos vehicles de motor, que fan eixir fums del tot mortífers en els ambients enterbolits de la gran ciutat, un baf que el temps fa consolidar. Penso i mentrestant oblido i sento els brunzit d?uns negres tords. Veig
V El so de la pluja aconsegueix llevar la basarda del silenci anguniós i la sequera que afecta els camps. No deixen enlairar la senyera de vents dinàmics, ni les gotes d?aigua que refresquen i reguen les esperances, d?aquells que treballen la terra. VI En un moment de calma absoluta – de reflexió
III Sovint experimentem que som un miratge simple, que el nostre cor – roca perfecta – no batega per les aparences, ens bombardeja el viure. La sang circula, lleugera, líquida, gemega. A l?igual que la visió de tardor dels panorames amb línies rogenques irregulars, sense forma determinada. A l?igual que les mirades que s?endú el
I És amb la salabror de les aigües marines, quan la mar immensa s?endinsa en mi, amb un alè salat que recorda ardents perfums i ànsies oblidades. Sento el sinó de la nit, la claror irrecuperable d?un moment, empelts d?il·lusió magnificada. Mentre un cor sense estels, llum sense lluna, formen borrosos sentiments contra
El programa "Lletres Ebrenques" d’Antena Caro Roquetes (96.0 fm) tornarà a estar en antena el proper divendres 14 de setembre, amb el seu horari habitual a partir de les 10.15. El primer convidat de la temporada serà l’escriptor jesusenc Vicent Pellicer, que acaba de publicar una interessant Guia de les Terres de l’Ebre (Cossetània Edicions).
El Club de lectura de la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa homenatjarà la novel·la "Destins" (1947), de Joan Cid i Mulet, en la seva sessió del 5 d’octubre. Destins és el gran relat sobre la guerra civil, escrit per un autor ebrenc. Narra la història de l?Hipòlit i dels seus amics Xurri, Aureli, Ernest i
Imatge de Sant Carles de la Ràpita Durant els darrers mesos he tingut una activitat literària frenètica, amb l’organització del Centenari de Joan Cid i Mulet i la publicació d’uns quants llibres. També l’activitat blocaire ha estat intensa, amb un promig de més de 2 posts diaris. Aquest mes d’agost em prendré unes vacances i
Companyes de lletres (47): Àngela Buj Àngela Buj va nàixer a Vinaròs (Baix Maestrat) i resideix actualment a Alcanar (Montsià). És llicenciada en Filologia Catalana i professora de llengua i literatura catalana a l’IES Sales i Ferré d’Ulldecona. És una de les lingüistes més actives del territori atès que ha realitzat en els darrers anys nombrosos
V A l?horabaixa s?embelleix el paisatge vist des d?un tren. Miro encara l?espill que reflecteix la llum del jorn tènue, que brilla com no ho fa a cap altra hora. Se sent tan llunyana darrera nostre, que si l?espill no ens la reflectís no l?hauríem vista fins l?endemà (perduda al buit, com si
LA NATURA SUPERA LA BASARDA I Davant de mi es presenta la natura, esplendorosa i sàvia, sabedora del seu grandiós poder, reina suprema de totes les coses, misteriós espill d?allò que som. Ningú mai no la domina, cap destí pot controlar-la. Què és fer amb eixa força indomable que s?enlaira arreu? No
V Provo de canviar els noms dels carrers, d?objectes concrets i matèries abstractes. Com aquells que experimenten canvis substancials de consciència i tenen l?esma valenta de cercar l?arrel pura de totes les coses. De sobte, descobreixen mots nous que brollen d?una font àvida. El seu diccionari abasta conceptes infinits. I creen el
AVUI TENIM LA MENT SERENA (1) I L?horabaixa ens ha agafat per la riba del riu que ha esperonat la nostra vida. De front, raonem la futura senda d?esquena al lament que ens altera, car avui tenim la ment serena. Escoltem el sospir d?un infant que dormita. Uns lliures càntics de capvespre
Vaig conèixer personalment Andreu Carranza al mes de febrer de l’any passat, quan la bibliotecària ampostina Joana Serret ens va encarregar d’organitzar la 1 Trobada d’escriptors de les comarques centrals dels Països Catalans, en el marc de la Capitalitat de la Cultura catalana que orgullosament ostentava la ciutat montsianenca. Ja coneixia prou bé la