Emigdi Subirats i Sebastià

Vaig conèixer personalment Andreu Carranza al mes de febrer de l’any passat, quan la bibliotecària ampostina Joana Serret ens va encarregar d’organitzar la 1 Trobada d’escriptors de les comarques centrals dels Països Catalans, en el marc de la Capitalitat de la Cultura catalana que orgullosament ostentava la ciutat montsianenca. Ja coneixia prou bé la seua obra literària tant narrativa com poètica. Dues de les seues novel·les, Anjub i L’hivern del tigre, són veritablement extraordinàries, al meu entendre. També coneixia la seua faceta com a activista ecologista, com a bon hereu del seu pare, Joan Carranza, que va deixar la pell en la lluita antinuclear a la Ribera d’Ebre als anys 1980. Andreu Carranza és natural d’Ascó, d’on va ser alcalde el seu pare, poble colpejat durament per la instal·lació de dues centrals nuclears.

Ahir mateix vaig acabar de llegir la seua darrera obra, La Clau Gaudí, un dels bestsellers de l’any, el qual ha escrit a quatre mans amb l’editor Esteban Martin. No havia tingut la possibilitat de posar-m’hi abans amb aquest relat, i ho he de lamentar ja que m’ho he passat molt bé. És una novel·la d’intriga, que et transporta a través de la màgia de la Barcelona de Gaudí i et fa reviure aquest grandíssim personatge de casa nostra, un dels grans catalans del segle XX. Una novel·la, doncs, que cal reivindicar com a joia de la literatura escrita a les Terres de l’Ebre.

Vaig convidar Andreu Carranza i Esteban Martin al programa radiofònic "Lletres Ebrenques", la setmana abans de la publicació de la novel·la a la capital catalana. Va ser un programa extraordinari, en el qual vàrem poder comprovar l’alt nivell cultural de tots dos escriptors que ens varen donar tota una lliçó de literatura.

Va per tu, Andreu, un poema que vol homenatjar la natura, la terra verda:

Contemplo aigua que corre i torna,/ que és dolça i salada,/ s’estreteix i s’eixampla./ Contemplo blavor banda i banda./ La frescor em banya,/ la bellesa m’impressiona/ i la terra se m’aparta./ Un vol de gavines s’enlaira,/ uns ànecs perduts volen a mitja ala/ i uns pescadors arrien la canya./ Alguns turistes en una barca saluden/ i fotografien el paisatge./ Jo m’emociono davat l’espectacle.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!