|
|
||||
|
||||
|
|
||||
|
||||
Destins és la gran novel·la sobre la Guerra Civil escrita per un escriptor de les Terres de l?Ebre, per la qual cosa hem de lamentar l?escassa difusió que ha tingut a casa nostra. De fet, l?autor ja es queixava en el mateix moment de la publicació que, a causa del tema que tractava, fins i tot tindria problemes per poder-la difondre a Catalunya. És una mena de relat autobiogràfic redactat a Perpinyà el 1941 tot i que no va ser publicat fins sis anys després a Ciutat de Mèxic. Narrat des del front, compta amb tots els detalls, els alts i baixos personals, la valentia i la por, l?amor i l?odi. El terrible impacte que suposà la desfeta de l?exèrcit republicà al front de Lleida; la inhumana guerra incivil que varen sofrir els nostres avantpassats, les conseqüències de la qual encara són paleses en la divisió entre bons i dolents dels seus participants i familiars; la lluita inútil i fratricida que va comportar rius de llàgrimes i de sang i el record encara viu de la tragèdia converteixen aquesta novel·la històrica en un autèntic episodi vivent en el qual la ficció i la realitat es confonen. Els sofriments i les lleialtats, les traïcions i els ideals, descrits per la ploma d?un escriptor de casa, donen vida a una sèrie d?episodis dramàtics i sentimentals, especialment atractius per als lectors amants de sensacions ben fortes.
L?esperit humà es troba amb el dilema de poder afrontar la lluita contra els seus propis sentiments i les pressions forasteres. El protagonista, l?Hipòlit, veu la seva vida partida, immers en la defensa d?uns ideals que l?aparten del seu amor i del fill que esperen. S?ha d?enfrontar amb la mort mentre manté una lleugera esperança que aguanta la flama de l?amor i de la il·lusió contra tanta brutalitat. El destí regirà la vida d?un grup de combatents i de les seves famílies en una Barcelona que sofria la duresa implacable de les bombes. Els seus grandiosos idearis sentimentals i els justificats impulsos de lluita per Catalunya i per les llibertats arriben a ser escombrats per la recerca d?una pau humana que permeti retrobar la calma personal. L?autor ha portat uns fets que es referien a les seves pròpies vivències de guerra i d?exili. Els fa situar a les trinxeres del front del Segre i als camps de concentració francesos. La brutalitat presenta un món que va ser enderrocat bruscament sota les bombes. El final de la guerra, l?arribada de la misèria i de la fam, amb la mort com a companya. Es reviuen les pàgines més dramàtiques d?una veritable tragèdia humana:
De la trinxera estant, l?Hipòlit, l?Ernest, en Xurri i en Vidalet, han vist, amb l?angoixa al cor, com s?abandonaven les primeres línies, obrint, d?aquesta manera, el camí a l?adversari. Ni els oficials, ni els soldats que guarnien aquesta primera línia de resistència, s?han vist amb forces d?acarar-se als monstres d?acer.
Una interessant anàlisi sobre la novel·la ens l?aporta el prestigiós crític literari Albert Manent[1], veritable expert en la literatura catalana de l?exili, que destaca l?anàlisi psicològica que l?autor fa a través dels seus principals protagonistes en un moment de desesperació total:
La sang ho envaeix tot, els morts, colgats, s?obliden. La guerra s?ha convertit en apocalipsi i s?ha de tallar. D?ací que ?Destins? es torni un al·legat contra la contesa i contra certes maneres de dur-la des del camp republicà. La retirada vers la frontera presenta paral·lels amb ?Ombres entre tenebres?, però Cid és un escriptor més hàbil, menys melodramàtic. La segona part dóna una visió dels camps de refugiats a França, però s?interroga: per què ha fugit tanta gent, desesmada, deixant patir els innocents? Hi ha un assaig d?anàlisi psicològica del fenomen a través de les reaccions i soliloquis d?exiliats anònims.
Destins fou reeditada el 1981 per l?Editorial Dertosa a cura de Marta Marín i el poeta Albert Roig. El dibuix de la portada procedia de la seva primera edició mentre que les il·lustracions varen ésser realitzades pel pintor tortosí Jaume Rocamora. L?editor, el Dr. Ramon Miravall i Dolç, es felicitava d?aquesta reedició a la qual donava una gran importància històrica:
La publicació d?aquesta novel·la cal tenir-la com un esdeveniment editorial i literari en l?àmbit territorial tortosí, una aportació a la literatura catalana
El mateix Miravall[2] situa les motivacions de l?autor en la seva imperiosa necessitat d?alliberar-se de tanta cruesa i maldat:
L?obra podria concretar-se tot dient que és una novel·la sobre la guerra, però, en el fons, l?autor ha emprat la guerra que visqué per fer sobreeixir el seu pensament d?uns límits habituals i lliurar-se en la boira que enterbolia un destí incert, a l?abstracció i la hipòtesi, turmentat pel seu neguit espiritual, per caure en la metàfora que contrasta de vegades amb les més crues imatges reals.
Ens causa sorpresa el fet que el tràgic conflicte bèl·lic no hagi estat gaire novel·lat a les nostres comarques. Hem de trobar l?explicació en el fet que el tema ha estat un tabú durant generacions, i poques persones han gosat endinsar-s?hi o experimentar en un afer tan delicat socialment[3].
[1] MANENT, Albert (1989): La literatura Catalana a l?exili. Barcelona: Curial, p. 131-132.
[2] MIRAVALL i DOLÇ, Ramon: ?Destins?, La Veu del Baix Ebre, desembre de 1981
[3] La majoria de llibres que tracten el tema de la Guerra Civil són simples anàlisis polítiques, sovint parcials. D?una banda tenim Los Bárbaros en Tortosa i Estampas de dolor y sangre de Josep Monllaó ?Llaonet?, i Rojos en Tarragona de Lluís Climent, que formen part de la propaganda victoriosa del bàndol guanyador. De l?altra banda comptem amb la versió donada pel polític esquerrà Josep Subirats Piñana, ja als anys vuitanta i noranta, als seus llibres Evocacions, Pilats, presó de Tarragona, Tortosa, front de guerra, Entre Vivències i 4 alcaldes republicans. Coneixem també altres estudis seriosos com Tortosa 1936-39 de Xavier Pujadas i, finalment, del mateix Cid i Mulet el manuscrit que mantingué inèdit durant tantes dècades. Quant a novel·les, únicament tenim constància de la publicació de Terra de Vent del bitemenc Artur Bel (El Médol, 1996) i Vent de Dalt (El Médol, 1997) de Xavier Guillamón, escriptor de Palamós amb arrels familiars al poble de Campredó.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
