Emigdi Subirats i Sebastià

Aquesta nit el Barça es pot proclamar campió de lliga a l’estadi Ciutat de València davant dels granotes del Llevant, un altre equip al qual tinc gran estima. I ho pot fer amb 8 jugadors formats al planter, tal com va proclamar-se campió d’Europa i del món ara fa dos temporades. Això no té preu i ens dóna l’orgull del millot equip dels qui es fan i es desfan.
Diumenge passat l’equip de juvenil ens va donar una altra gran alegria, desfent-se amb claredat de l’etern rival en el que ja han anomenat com a cinquè classe. Gerard Delofeu, Rafa Alcàntara “Rafinha”, Javi Espinosa… futurs cracks que ens van delectar d’alló més, amb una superioritat insultant i savoir faire damunt del terreny de joc increïble. Són made in La Masia, fornats a casa amb entrenadors que coneixen la casa molt bé. Òscar Garcia, châpeau!!! Campions de la copa de campions, no és poca cosa!!!
El Barça B de Luis Enrique és una altra mena de dream team. Quina temporada estan portant i quin planter estan fabricant!!! Van tercers a la categoria d’argent, amb un futbol espectacular, i amb jugadors que mereixen tot el nostre reconeixement. Altre cop, l’entrenador, forma part essencial d’aquest puzzle extraordinari que ens fa tan contents setmana rere setmana. Mentre veiem com altres malgasten milions i milions amb jugadors que fracassen estrepitosament, i no deixen crèixer els joves que tenen als equips inferiors, o malmeten altres joves jugadors que han adquirit talonari en mà a d’altres equips de la primera divisió, el Barça s’ha convertit en la gran màquina de construcció de jugadors.
Jo no vull només un Barça triomfant, sinó un Barça amb el qual reconèixer-me. El Barça de Van Gaal i Gaspart no era el meu, com tampoc ho seria si el portuguès malcarat seiés mai a la banqueta en blau i gran. Deú, no ho permeteixis mai!!!
També diumenge vam veure com la secció de futbol sala feia història proclamant-se el primer campió de la copa del borbó. Aquest esport m’entusiasma i enguany hem construït un grandíssim equip, que m’il·lusiona al costat d’un altre dels meus equips favorts en aquest esport, el Benicarló. Cinquena secció triomfant, doncs, i gaudint del fruit d’un immens treball ben fet.
Avui mateix la secció d’handbol pot ser ja campió de lliga, després d’anys de superioritat del Ciutat Reial. Títols i més títols, però el més important és la imatge fantàstica com a club que s’està donant i la lliçó als més joves: amb esforç i talent poden arribar-hi… a altres clubs no importa el talent que tinguis ni l’esforç que facis, els milions sempre et passaran per davant la cara i les males arts també. Què hi farem? Uns mengem caramels, altres roseguen ceba.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!