Oleguer Presas ha comès un gravíssim
delicte: pensar. No fa gaires setmanes el president d?un equip poderós i
influent de la messeta, Ramon Calderón, es va descansar de debò davant de la
premsa afirmant sense embuts que el seu club estava carregat de jugadors
dropos, mimats, incultes i puteros. Aquest estereotip de futbolista que
denunciava aquest excèntric president sembla ser molt més acceptat a Espanya
que el d?un jugador que defensi uns ideals determinats i que tingui el
suficient nivell intel·lectual per raonar-ho a consciència.
Amb la lectura de Camí d?Ítaca, el
llibre que varen publicar el futbolista sabadellenc i el seu amic Roc Casagran
a principis de 2006, vaig poder comprovar la seva qualitat humana. Defensava un
model de vida alternatiu, on encara quedava lloc per valors tan estimables com
l?amistat. Voldria fer un esment especial per un capítol en el qual explicava
que quan sortia amb els amics s?adonava de la diferència econòmica que els separava,
i li dolia. Ell es podia permetre moltes coses a les quals no tothom podia
accedir. Això era per a ell un dels pitjors hàndicaps de ser un
personatge públic que tenia un excel·lent sou.
Oleguer Presas representa, doncs, per a
molts catalans l?ideal de noi que s?ha fet a sí mateix i que no ha canviat. Va
a treballar amb furgoneta, no porta una vida de luxe i no s?aprofita de la seva
fama. Això molesta, i més encara si es tracta d?una persona independentista que
se sent totalment aliè a l?actual model políticosocial que impera en aquest
país.
La solució contra les opinions
alternatives catalanes arriben habitualment en forma de boicot. L?empresa
Kelme, rescindint el contracte d?Oleguer a causa d?un article d?opinió ben
escrit i amb arguments molt correctes, ha actuat com l?Espanya de sempre: la
que castiga qualsevol missatge alternatiu que vingui des de Catalunya. El
boicot a Oleguer l?hem de situar en la mateixa dinàmica que el famós boicot al
cava català. Les paraules de Carod Rovira negant el suport a la candidatura
olímpica de Madrid (amb el qual coincidíem un bon nombre de catalans) van ser
únicament una excusa per habilitar el boicot. Com ho és l?esmentat article del
futbolista vallesà, Oleguer feia nosa i calia destruir-lo com a personatge públic.
I això és el que ha fet l?esmentada empresa de roba, actuar com a agent
nacionalista espanyol que no accepta cap missatge que vingui de Catalunya i no
sigui submís.
Durant la campanya de l?estatut, els
partidaris del No ens vàrem sentir maltractats tothora, des de tots els mitjans
de comunicació. No va haver-hi alternativa, s?havia d?acceptar el pacte de la
Moncloa amb tisora afilada. La majoria de tertulians radiofònics es varen aliar
amb el poder i no varen opció als que al·legàvem que no volíem claudicar del
pacte assolit el 30 de setembre al Parlament de Catalunya. Oleguer també va
aixecar la veu i no es va deixar portar per l?estat d?opinió majoritari
favorable a un pacte que renunciava a
qualsevol canvi estructural de l?estat. Com a independentista tampoc no
ha vist mai amb bons ulls aquest govern tripartit, en el qual predomina l?estil
i l?ideari espanyolista del PSOE de sempre. És a dir, Oleguer ha mantingut la
seva veu crítica amb la claudicació constant de la classe política catalana
actual.
Oleguer representa tots aquells catalans
que no volen agenollar-se davant dels poders fàctics espanyols. Gràcies a gent
com ell, i malgrat bona part dels nostres polítics actuals (inclosos Mas i
Carod-Rovira), alguns catalans i catalanes continuem fent el camí cap a Ítaca.
Emigdi Subirats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Com sembla fer Carod-Rovira i tots els altres dirigents catalans, que sembla haver aprés d’ell.
És fa exigint responsabilitats i denunciant allò que és tinga que denunciar de forma franca i correcta.
A la pàgina podeu http://web.partal.cat/oleguer/ signar, per fer saber a Kelme que esteu amb l’Oleguer.
Cinta
A la pàgina podeu http://web.partal.cat/oleguer/ signar, per fer saber a Kelme que esteu amb l’Oleguer.
Cinta