Emigdi Subirats i Sebastià
Lletres ebrenques
Jaume Ribas Prats va nàixer a Sant Josep de sa Talaia el 1947. És mestre, polític i escriptor eivissenc. Estudià magisteri a Palma, filologia anglesa a la Universitat de Barcelona i a Cambridge (Anglaterra), i didàctica a la Universitat de les Illes Balears. Ha treballat de mestre a Palma, Sant Jordi de ses Salines, Cas Serres i Sant Agustí des Vedrà, on ha aplicat els mètodes de Célestin Freinet.
*També participà en la fundació del Sindicat de Treballadors de l’Ensenyament de les Illes Balears (STEI).Alhora participà en la Mesa Democràtica, en la Junta Democràtica d’Eivissa, en la Trobada de Plataformes Antifranquistes dels Països Catalans al monestir de Cura (Algaida), i en reunions de la Platajunta a Madrid. Conseller de Medi Ambient al Consell Insular d’Eivissa i Formentera de 1979 a 1983, va crear els Parcs Insulars de Bombers i va promoure nombroses iniciatives per a defensar el territori de l’especulació urbanística.
* Retirat de la política va iniciar un currículum literari en el que ha destacat com a poeta: Àmbit Tancat, La llar silent i narrador.
* La seua novel·la El casal esquerra Va obtenir el premi Ciutat d’Eivissa de narrativa de 2010.
Obres
* Quart Creixent (2001) Àmbit tancat (2002) Delit i dol d’amor (2005) La llar silent (2007) Passat festes i altres contes (2007) El casal esquerra (2010) Vora el camí, Indrets i paisatges
BREU ANTOLOGIA POÈTICA
no
No, ni amb l’ull clos ni l’oïda tapada,
ni baix terra, ni amb l’esquena gira .
ni amb llibres, substàncies mil o caríci^^
visquent de nit, jugant, bevent delícies,
acumulant argent, tresors brillants
0 bruts i de paper, camps, pous, vergers,
anant a l’altra cap del món viatjant
0 clos dins llar voltat de mentiders
podria illexiç de bona llei, honrat,
callar o romandre indiferent
davant tanta incúria i disbarat. —
Tanta rapinya ens han portat uns temps
que haurien pogut ser felicitat.
i són trists, de desfeta i de dements.
Illes
A Menorca hi regna el vent.
Lliscant entre els llocs de pedra
traça cavalls d’orient
sota pòrtics d’Anglaterra.
Formentera té ressol
quan mira a l’estany del Peix.
Ni és presó ni es fa el que es vol
depèn de l’oratge on neix.
Amb pla ric i una altra serra.
Mallorca aguarda dins blau
música a l’alba i quimera
el manà que del cel cau.
Eivissa aplega vinguts
de llocs remots i velats
com nens que prest han crescut
sobre pell li han sortit grans.
Illes del sol, vent i mar…
Amb dos mil anys els pirates
no us pogueren fer tant dany
com aquest govern de rates!
Com voleu alçar oriflames
o enaltir amb himnes i cant
quan el present no ens agrada
i el futur ja l’hem passat?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!