Emigdi Subirats i Sebastià
Lletres ebrenques
Des de la meua infantesa, he viscut amb el Barça al cor. L’estima pel club me l’han empès des de casa, amb un papa que entén molt de futbol i una mama amb gran passió barcelonista. Els darrers mesos han estat molt durs per la malaltia cardíaca de la mama. Ara tot sembla un xic recuperat i amb ella penso en aquests moments tan dolços en blau i grana. I és que mama, és el millor equip de la història del món mundial. Ahir va ser tot un bany com recorda Sir Àlex Fergusson, tot un senyor del futbol, a diferència d’altres, que va admetre que mai en vint-i-cinc anys d’entrenador s’havia enfrontat a un equip d’aquest nivell. Vam gaudir d’una de les millors finals de la història, amb una immensa superioritat nostrada en totes les línies. I enguany el triomf encara té un sabor més dolç, amb tot el que han fet i han dit des de la messeta estant (em guardo l’adjectiu que tinc en ment…). El mal perdre, la manca de professionalitat periodística i la mala imatge col·lectiva són el seu signe d’identitat. A casa nostra, el món al revès!!! Van crear un ridícul debat interessat sobre si Messi era el millor del món i mereixia rebre la pilota d’or!!! És que per a tota aquesta gent no hi ha prou ceba als nostres camps per rosegar!!!
Un Barça de somni… Aquest matí he estat llegint la premsa estrangera. L`équipe, tota una institució periodística a Europa, ho diu ben clar: Benvinguts al planeta Barça. La Gazzetta dello sport parla de joc estratosfèric i de liquidació dels anglesos, mentre que The independent no dóna opció als de Fergusson i reconeix sense embuts la grandesa del millor equip del moment. No he llegit la premsa d’allí dins a la messeta, perquè és la darrera cosa que m’interessa en el dia d’avui, molt menys després de tota la trama orquestrada durant una temporada que els ha resultat molt llarga, pobrets…
I viure-ho al costat dels meus fills i la meua dona, uns moments que els més minuts recordaran sempre… i anit al recinte esportiu campredonenc, vam poder gaudir col·lectivament de la victòria des de la pantalla gegant de Soldevila, amb desenes de samarretes blaugrana (un poble estremadament barcelonista), en l’acte que organitzava l’Associació de joves, Va ser emotiu poder-ho veure junts, poder saltar de joia tres cops i al·lucinar del bon joc 90 minuts.
Un Barça de pedrera, un Barça de bandera, un Barça de la terra, un Barça que trespassa fronteres, un Barça que enarbora senyeres, un Barça de tots i de totes, un Barça que ens fa tan feliços i orgullosos.
1899, neix el club que porto al cor, FC BARCELONA
Un Barça de somni… Aquest matí he estat llegint la premsa estrangera. L`équipe, tota una institució periodística a Europa, ho diu ben clar: Benvinguts al planeta Barça. La Gazzetta dello sport parla de joc estratosfèric i de liquidació dels anglesos, mentre que The independent no dóna opció als de Fergusson i reconeix sense embuts la grandesa del millor equip del moment. No he llegit la premsa d’allí dins a la messeta, perquè és la darrera cosa que m’interessa en el dia d’avui, molt menys després de tota la trama orquestrada durant una temporada que els ha resultat molt llarga, pobrets…
I viure-ho al costat dels meus fills i la meua dona, uns moments que els més minuts recordaran sempre… i anit al recinte esportiu campredonenc, vam poder gaudir col·lectivament de la victòria des de la pantalla gegant de Soldevila, amb desenes de samarretes blaugrana (un poble estremadament barcelonista), en l’acte que organitzava l’Associació de joves, Va ser emotiu poder-ho veure junts, poder saltar de joia tres cops i al·lucinar del bon joc 90 minuts.
Un Barça de pedrera, un Barça de bandera, un Barça de la terra, un Barça que trespassa fronteres, un Barça que enarbora senyeres, un Barça de tots i de totes, un Barça que ens fa tan feliços i orgullosos.
1899, neix el club que porto al cor, FC BARCELONA
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
són els millors en tot, en joc, en educació; Abidal recollint la copa. Gentleman of football. Os melhore do mundo. No tinc paraules per descriure el bany de joc de la segona part. Potser ara Mou podrà contestar-se a la seva pregunta: Porquè? En el teu idioma: O Barça joga futebol i voce joga a karate.