Durant la tercera setmana d’octubre hi ha una cita ineludible per a bona part de la gent de lletres de les comarques centrals dels Països Catalans, així com per a uns quants literats d’altres territoris catalanoparlants: les Jornades de les Lletres Ebrenques, que s’organitzen des de la Biblioteca Sebastià Juan Arbó d’Amposta, les quals apleguen quasi un centenar d’escriptors de tota mena de gèneres literaris. Primerament, cal destacar el formidable clima que s’hi viu, el qual permet donar forma a tot un seguit de projectes col·lectius que es comencen a cuinar baix la imatge colpidora de la bicicleta o el bust del nostre Tiano, el petit Dostoievski, l’escriptor que va introduir el corrent existencialista a les lletres catalanes.
Organitzades amb mestria per la Joana Serret, la bibliotecària eficaç i imaginativa que ens estimem totes i tots, any rere any se superen en qualitat i en interès. Ens deixen un regust de boca ben dolç, atès que ens fa veure la Itaka lletrada de més prop.
Enguany, entre la notable amalgama d’activitats i de participants, voldria fer cinc cèntims de l’apartat dedicat al món de la traducció. Traduttore/traditore, ens fa saber la dita popular. Nogensmenys, vam poder debatre sobre una tasca molt complicada i important que permet que puguem llegir tota mena d’escrits en la nostra llengua vehicular. Hi van ser presents traductors professionals de textos literaris, dels grans clàssics, de còmics, de teatre, però també de textos administratius o aquells que tradueixen les seues pròpies obres. Alguns eren usuaris de llengües europees tant romàniques com germàniques, altres d’orientals (coreà, japonès o xinès) o del rus. El debat va realçar la feina del traductor com a un agent important de tot l’entramat literari, que pot arribar a aconseguir autèntiques obres d’art. Durant els darrers mesos han vist la llum justament la traducció al català de “The life of Frederick Douglas, an American slave ” i de “Pride and Prejudice”, dos autèntics clàssics de la literatura anglesa apropades a la llengua d’Ausiàs de la mà de dos traductors ampostins que han realitzat una obra excelsa: Carme Camacho i Yannick Garcia, respectivament.
La presència de dos escriptors mediàtics com Gerard Quintana o Màrius Serra és una de les característiques principals de les jornades. Tanmateix, aquells que donen vida a un dels certàmens literaris més esplèndids dels que es fan i es desfan són totes les persones fidels que mai no se’l perden, que el consideren un punt de referència del calendari d’activitats anual personal.
No podia faltar un acte dedicat en especial a la figura d’Arbó, en el qual van prendre part persones devotes del novel·lista rapitenc que estan realitzant estudis de notable interès que comportaran properes publicacions.
En aquesta ocasió l’Ignasi Blanch va rebre el reconeixement a les lletres ebrenques de 2021, un dibuixant i artista roquetenc que està realitzant una formidable carrera i que ha donat un bon realçament a la lletra escrita vora l’Ebre. El poeta i activista cultural Rafa Haro va rebre un reconeixement molt merescut igualment després d’any de notable feina literària i docent en l’àmbit filosòfic. Last but not least, també hi hagué l’homenatge pòstum a la figura de Josep Igual (Benicarló 1966-Amposta 2021), recentment desaparegut. Activitats infantils, debats sobre la nova fornada d’escriptors, presentacions de llibres, club de lectura… tot plegat, lletra ebrenca i catalana de nivell.
Literats com Jordi Pijoan, Fede Cortés, Raimon Aguiló, Baltasar Casanova, Ignasi Rebés, Pep Carcellé, Sagar Malé, Cinta Arasa, Jesús M. Tibau, Francesca Aliern, Montse Pallarés, Josep Sancho, Tomàs Camacho, Àngel Martí, Emili Gil, Miquel Esteve, Marta Tena, Yannick Garcia, Toni Clement, Coia Valls, Xúlio Ricardo Trigo, Lluís Sala, Pilar Garriga, i tants d’altres, consideren aquest centre llibresc com la casa ideal des de la qual tirar endavant llurs projectes. Des de Falset a Alcalà de Xivert, i del Mesquí al delta, unes jornades honoren les nostres lletres ilercavones. Visca!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!