Emigdi Subirats i Sebastià
Lletres ebrenques
HAIKUS D’UNA RIUADA
En un instant,
se sent enfurismada,
glopada d’aigua!
De pressa baixa,
remor que arreu ressona,
a la comarca.
Verge del Carme!
fúria desfermada,
ningú la para.
L’Ebre es desmarxa,
com ja no res l’atura,
sa força és brava!
La nit és fosca,
la remor ens desvetlla,
el so de l’aigua.
Res ja no canta,
el cel obscur retrona,
tothom s’espanta.
Visca la vida!
la mort és la tristesa,
ben desolada.
Durant la guerra,
el riu se’n surt de mare,
de matinada.
Aquella imatge!
Un soldat la guaitava,
fusell enlaire!
Quina riuada!
l’infern baixa a la terra,
es guilla l’aigua!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!