El passat cap de setmana es va celebrar l’assemblea de compromisaris del Barça. No entraré amb el tema de la publicitat de Qatar, tot i que, per suposat, no em sembla apropiada per a un club com el Barça amb els valors que sempre ha defensat històricament. Voldria fer esment de les declaracions de Pep Guardiola, en les quals recordava que la Junta anterior, que presidia Joan Laporta, havia fet coses molt ben fetes, senzillament havia posat les bases per al millor equip del món. Un equip que és lloat dia sí dia també en tots els principals rotatius esportius d’arreu del món. Personalment m’he afeccionat a la lectura de La Gazzetta dello sport, L’équipe i alguns diaris brasilers, i no hi ha dia que no hi hagi informació sobre el Barça i elogis envers l’estructura del club, el joc i la política de pedrera. Pep va parlar i no pretenia anar en contra de la Junta actual, la qual no és precisament del meu gust. En canvi, l’exèrcit de periodistes al servei del règim (hi ha un rotatiu barceloní que escrivia diàriament un promig de 5 articles contra Laporta, i ara n’escriu 5 a favor del president actual) li van recordar a Pep que era un empleat. Ahir, en roda de premsa, ell mateix assumia que era un empleat. Si us plau, un empleat amb molt poder, amb molt carisma i amb molt a dir quant a l’estructura del club. A l’altra banda de l’escenari, a Ràdio Marca, emissora que torno a confessar que escolto algun cop al cotxe, van fer comentaris demencials sobre el paper de Pep i les seues declaracions. Van estar estona parlant i parlant, llençant missatges barroers sobre el fet que era un empleat i sobre l’adoració que li té la família blaugrana. Van augurar mil tempestes i van assegurar que marxava al final d’any. Déu n’hi do la seua manca de professionalitat, per part d’un seguit de locutors que cobren per fer programes escobraria com aquests i que suposadament saben parlar de tot. Les denúncies contra Laporta porten el segell del revengisme. Si s’hagués de posar una denúncia contra tots els dirigents que han provocat dèficit al futbol estatal, no en quedaria cap i alguns estarien entre reixes. Hi ha un munt de clubs que no paguen i que fan fitxatges. Rossell es vol revenjar i té l’exèrcit periodístic al seu costat, ell és el políticament correcte i afí al règim polític actual al país. Com s’acabarà? No gaire bé per a Laporta i altres membres de la junta, i molt bé per als dirigents actuals ja que se’n sortiran amb la revenja i rebran l’aplaudiment periodístic i polític. Les coses són així.
I per a penosa, l’assemblea de compromissaris allí dins a la messeta. Florentí va donar tot el seu suport al portuguès malcarat malgrat les seues malifetes. Durant anys, el Madrit m’ha causat ràbia i altres sentiments negatius, ara em causa pena. Ni el millor guionista en blau i grana podria idear un millor guió, amb un Barça triomfant i admirat i uns blancs a la deriva, i símbols del joc brut i la mala educació. Ni si guanyessin la Champions, no els admiraria ningú. Florentí i Mou són ideals per a representar aquest club, de vegades penso. D’altres, crec que ni aquest club es mereix personatges així. Juguen amb els sentiments de la gent amb un estil de barris baixos completament deplorable. Millor que estiguin allà a Espanya, i que mai aquest estil s’implanti als Països Catalans i als seus clubs esportius.
ja has vist la foto de Laporta dormint al parlalament ? No vols fer cas, pero Jan no es trigo limpio. Estic més de segur que l’expresident, quan encara ni sommiava en dedicar-se a la política, era un d’aquells detractors que despotriquen contra els diputats, criticant que no assisteixen tot el que caldría, que no treballen…etc. Estic segur, és el perfil. Perfil d’elefant blau, te’n recordes ?