Emigdi Subirats i Sebastià

Durant els darrers mesos hem anat llegint infinitat de notícies referents  a la degradació constant d’alguns barris de Barcelona, i hem escoltat moltes veus de protesta respecte als actes de prostitució a la via pública.,  que sembla que ja formen part habitual del paisatge urbà. Els i les veïns/es afectats/des es fan creus que aquesta activitat es pugui practicar lliurement al mig del carrer. i volen publicitar la seua lògica preocupació. De vegades, des d’àmbits suposadament progressistes, s’analitza amb  gran frivolitat aquest tema, senzillament perquè no l’han de viure de prop. Cal una regulació de la prostitució  d’una vegada  per  totes que eviti la constant degradació d’indrets i urbans, persegueixi les màfies que hi ha al darrera massa sovint, i millori les condicions de treball de les professionals del sexe. Tampoc no crec que sigui cap bona propaganda que Barcelona entri en força a formar part dels cercles del turisme sexual. No per qüestions morals, ni molt menys, perquè no crec que sigui el tipus de turisme que es mereix una ciutat amb tantes potencialitats com la capital dels Països Catalans. Com tampoc no és recomanable el turisme de borratxera de molts indrets de la costa catalana.
D’altra banda, en un viatge en cotxe des de  Campredó a Sitges, vaig comptar fins a 45 noies que exercien la prostitució en els camins que voregen la carretera, la quasi totalitat  de les quals eren noies provinents d’altres països. Aquestes noies també ja formen part del paisatge rural, en aquest cas, i els que viatgem habitualment quasi podríem dir de memòria les entrades de camins on se situen.
Aquests dies també s’han fet públiques les activitats sexuals d’alguns destacats membres del PP, que es veu que es deixen la moral retrògrada per influència de l’interior de la bragueta. Aquests no han de follar al carrer i amb nul·les condicions higièniques. La trama Gürtel, que aplega delinqüents amb salaris monstruosos  i molt poder, ha destapat que aquests adinerats rebien contraprestacions de caire sexuals després dels seus negocis econòmics . Es tractava d’un servei de prostitució de luxe, i a les professionals del sexe se’ls deia hostesses. Sembla ben vigent el proverbi que denuncia irònicament, amb la llengua dels veïns de ponent: cuando un poble se emborracha le llaman borrachón, cuando un rico se emborracha que malo que està el señor. Fa uns anys va haver un gran rebombori a causa de l’escàndol sexual que protagonitzaren alts càrrecs del PP de Mallorca en la seua visita a Moscou, en motiu d’un partit de Recopa d’Europa del Reial Mallorca, en què acabaren la nit a un bordell de luxe de la capital moscovita a expenses de la visa del govern balear. Se’ls va descobrir la malifeta i encara van protestar descaradament. Un diputat del PSM es va fer popular amb aquella frase: Se’n van de putes pagant ses poble i encara es queixen. Hi ha igualment l’escàndol d’aquest regidor del PP de Palma, membre de l’Opus Dei, contrari als casaments de persones homosexuals i integrista religiós, que va gastar  36000 euros de diners públics en un bar de putos!!!
La prostitució sempre ha existit, és tan antiga com el món. Diu que follant s’alliberen molts mals i es deixen enrera molts prejudicis! Passa que uns ho han de fer al carrer contribuint a la  degradació, i altres, els de sempre, els ben considerats, els delinqüents de corbata, tenen hostesses ben remunerades amb diners de l’erari públic.