Emigdi Subirats i Sebastià

Corria l’any 1990 quan el Barça  va proclamar-se campió de la copa del borbó, després d’un excel·lent partit jugat a Mestalla contra aquell equip de la messeta whose name I don’t want to remember. La darrera final jugada contra el màxim rival dels que es fan i es desfan. Just acabada la final, un lateral dret murcià que vestia de blanc, Miguel González Chendo, va pronunciar una cèlebre frase profundament espanyola: el que més li molestava d’haver perdut era que la copa del rei d’Espanya l’havia guanyat un equip no espanyol. Varen haver, com de costum, dos reaccions públiques. D’una banda, el llavors diputat convergent Miquel Roca,   va demanar a Chendo que es disculpés i va proclamar a tots els vents la seua espanyolitat davant de la infame negació del nacionalista jugador merengue. De l’altra, a molts independentistes ens van fer sortir un somriure a la cara amb   les patriòtiques paraules de Chendo. Varen imprimir-se uns adhesius  que deien Chendo tens raó, Catalunya és una nació, els quals encara conservo.

Personalment ,  la copa del borbó no em fa ni fred ni calor. Vull que la guanyi el Barça perquè no m’agrada perdre ni al parxís ni a un cap i gol, però evidentment rebre un trofeu que porta el nom d’un que cobra d’un càrrec per dret de bragueta no és allò que més m’il·lusioni, precisament. 

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!