Emigdi Subirats i Sebastià

De ben segur que molts dels qui em coneixen personalment o que segueixen els meus escrits amb assiduïtat, s’hauran sorprès en haver llegit aquest títol. Sempre he estat molt crític amb una determinada manera d’entendre la política, i amb tots aquells i aquelles que s’aferren al seu càrrec i en fan un claríssim abús. Sóc rebel de mena i mai no puc comprendre les genuflexions ciutadanes davant del poder establert, ni la de les persones amb militància política davant de les direccions d’una formació determinada. El món de la política està ple de trepes i aprofitats que, malauradament, el deixa en descrèdit, però compta també amb una majoria de persones treballadores i honrades, que tenen sentiments els quals defensen amb energia, i que dediquen nombroses hores del seu temps lliure al benestar ciutadà.

Fa uns anys, al meu amic i militant antitransvasista Brian Cutts, natural de Barnsley (South Yorkshire) i resident a Tortosa des de fa uns 20 anys, el seu germà Paul li va regalar un llibre que portava aquest mateix nom d’aquest article en anglès. Com a jove compromès, que acabava de graduar-se a la universitat, estava interessat en temes socials i polítics, així que  era un llibre adequat en ser un tractat on recordava que hi ha gent que es mou únicament per ideals i que no pensa a enriquir-se de la seua participació pública. És a dir, no tots els polítics tenen la intencionalitat confessa del camarada “cartagenero” Eduard Zaplana (adéu-siau i a esforçar-se)! Em va venir al cap aquest llibre fa uns dies durant una conversa informal amb Jaume Forcadell, president d’ICV a les Terres de l’Ebre. L’amic Jaume em deia que una de les coses que més li dolien  de tot el que estava passant amb el projecte del futur transvasament de les aigües de l’Ebre que tira endavant el PSOE (d’allà i d’aquí), i del comportament d’alguns polítics com el conseller Francesc Baltasar, és que semblava que estaven donant la raó a tots aquells que diuen que tots els polítics són corruptes i que es mouen únicament per interessos econòmics. És a dir, que feien vàlida la cèlebre frase que tots són iguals, o que al menys s’hi assemblen. El líder ecosocialista ebrenc es negava totalment a acceptar aquest postulat, precisament perquè alguns dels companys i de les companyes amb qui  havíem estat xerrant en un bar mentre fèiem una cervesa, havíem anat explicant les nostres experiències personals i havíem deixat palès que havíem perdut oportunitats de fer política a un bon nivell amb una edat molt jove per tal de mantenir-nos fidels a uns principis que personalment són francament irrenunciables.

Ja he dit en moltes ocasions que l’actitud de Jaume Forcadell l’honora, atès que és una persona jove que fins fa un mes tenia una esplèndida carrera política al seu davant, i no li han tremolat les cames a l’hora d’enfrontar-se a l’erràtica direcció ecosocialista que ha seguit la corrent als Montilla i Zapatero i ha portat la formació a un veritable carreró amb difícil eixida.
Amb els anys que he estat vinculat al món de la política, he vist autèntics trepes: personatges mediocres que han arribat a càrrecs d’importància com senadors o diputats, quan s’han caracteritzat per la seua incapacitat organitzativa i, en alguns casos, per la seua droperia crònica. Però al costat de tota aquesta gent, hi ha militants a cada partit, d’acord amb la seua ideologia, que creuen amb uns ideals i que no es venen per cap or del món, dels quals en podríem fer una llarga llista. Em quedo amb les ganes d’apuntar uns quants noms de formacions diverses. Per aquesta raó, a mi també em desagrada llegir comentaris que fan referència a què tota persona que toca una mica de poder polític ja actuarà malament a consciència, o arguments tan fàcils com: quin fàstic els polítics!

Reivindico que hi ha gent en l’àmbit de la política que val la pena, encara que aquests dies a l’Ebre sigui difícil de creure’ns-ho.

PD. A la imatge, estreta del bloc de La Marfanta, Jaume Forcadell, president d’ICV a les Terres de l’Ebre.
  

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!