Emigdi Subirats i Sebastià

–        
Els Primers rotatius tortosins

El 9 de Novembre de 1845 esdevindrà una
data històrica per al periodisme ebrenc, ja que va editar-se el primer número
de ?El Ebro? (Setmanari de
Literatura, Història, Teatres, Comerç i Indústria), el pioner periòdic tortosí
que va especialitzar-se en temes literaris i filosòfics, amb la inclusió
d?apunts concernents amb l?ambient cultural que es vivia a la ciutat. La seva
aparició suposarà un punt d?arrencada sense retorn quant a la difusió dels
ideals romàntics, i endegarà el camí d?un intens treball periodístic a Tortosa
durant la segona meitat del segle XIX. Estava vinculat a la societat que
dirigia el ?Liceo?[1],
el primer teatre de la ciutat fundat el 1840, i 
se?n publicaren 48 exemplars fins l?1 de novembre de 1846, que per raons
desconegudes va deixar d?editar-se. El director 
d?aquest primer rotatiu va ser en Josep M. Paulí, que estava acompanyat
a la redacció per en Sinesi Sabater, l?Àngel Lluís i Rubió i en Joan de
Suelves, tots ells varen tenir una activa vida periodística que analitzarem
posteriorment. Ja en el primer editorial[2] es mostren crítics pel fet
que la ciutat es trobés buida d?un portaveu informatiu, la qual cosa era signe
d?anormalitat cultural:

¿Podrá negarse que el espíritu del siglo XIX es de progreso y de
desarrollo intelectual? De modo alguno, pues que palpando estamos el
esparcimiento de las luces en todos los ángulos de la Península y el afán que
todos muestran en comunicarlas, el interés que cada pueblo toma en escribir su
historia y contar sus glorias… Solo Tortosa parece se haya empeñado en
permanecer oculta y olvidada de todo el mundo: Tortosa que tantos motivos tiene
de alzar la frente y ostentarse orgullosa… Y sin embargo, es muy cierto que
ningún hijo suyo se ha dignado señalarla. Ninguno se ha tomado el glorioso
trabajo de escribir sus proezas. Ninguno tampoco ha querido comunicar sus
conocimientos  o publicar los que
adquiriere, por medio de un periódico, cuando otros pueblos de menos interés y
con menos elementos no han vacilado en acometer tamaña empresa.

Varen comptar amb la col·laboració d?un
bon nombre de literats d?arreu de l?estat, que varen difondre des de les seves
pagines els seus poemes, les seves novel·les i assaigs literaris. Destacarem la
participació de les poetesses Àngela Grassi, de la castellonenca Amàlia
Fenollosa, de la tortosina Clara de Rocamora i Rodríguez[3], i dels poetes Leopold
Martínez Padín, Francesc Rentero i Lluís Cucalón Escolano; del dramaturg i
crític literari barceloní Llorenç Pujol i Boada (especialista en l?obra de
Jaume Tió i Noé), del novel·lista J.A. Pagès, i de l?actiu literat de Burgos
Fèlix Garcia Ubalde.

El 16 de maig de 1848 aparegué ?El Dertosense? (Diari de Foment, Art,
Literatura i Avisos). El seu director era en Joan Olivan, mentre que la
redacció estava formada per: Àngel Lluís, l?Antoni de Suelves, Joaquim de
Alberni, Sinesi Sabater, i el mateix Josep M. Paulí. Aquest rotatiu fou bressol
també de futurs grans literats, com els joves Eduard Arèvalo (Cronista de
Tortosa) i Daniel Fernández (que esdevingué un notable historiador). A les
seves pàgines tingué lloc la històrica aparició del primer sonet en llengua
catalana titulat ?A mon adorat turment?,
que es va publicar el 27 de juliol de 1848.

Nous rotatius varen agafar embranzida
durant la següent dècada: ?El Eco del País? (1854), ?El Ebro?[4] (1854) i ?Diario de
Tortosa? (1857), que abandonaren totalment l?anterior línia d?apologia cultural
per aconseguir un objectiu eminentment d?accent ideològic i d?interessos
polítics.

?El
Eco del País? es va fundar per a combatre el traçat del Canal de la Dreta
de l?Ebre, donat que aquesta via fluvial s?havia projectat en un primer moment
no tant sols per a la irrigació dels camps, sinó que es pretenia fer-lo servir
per a navegació. Va comptar amb una impremta pròpia, regentada per en Francesc
Campo. De la seva redacció se n?encarregaren en Josep Mompou, en Climent
Escardó, l?Eduard Arèvalo, en Jaume Porcar i en Nicolau Bosch.

?Diario
de Tortosa? va aparèixer amb la funció de defensar-se dels duríssims atacs
que rebia de l?anterior. Era propietat de l?enginyer Joaquim Miralles, i era
redactat majoritàriament pel poeta Eduard Garrido i Estrada i per en Sinesi
Sabater.

Una interessant anàlisi sobre aquest
període periodístic ens l?atorgà l?eminent escriptor tortosí Josep Felip Vergez[5], que situa aquestes
publicacions en un marc estrictament polític i d?escàs valor literari:

Sin la audacia y travesura de Mompou, su fundador, director y
explorador, y el ingenio, cultura y talento de Climent Escardó, el de más valía
de aquella generación literaria, y sin la publicación del ?Diario de Tortosa?,
apasionadamente escrito por dos funcionarios de la Compañía, el ingeniero
Miralles y el poeta Garrido Estrada, El Eco hubiera pasado inadvertido o poco
menos, pues en realidad de verdad, vio la luz fuera de sazón.

Ventall de periòdics ideològics i d?escassa qualitat

Durant l?agitada dècada del 1860 varen
veure la llum un gran nombre de rotatius d?efímera existència que es
caracteritzaven igualment per la seva escassa qualitat, la majoria dels quals
mostraven un marcat tarannà ideològic, i el seu funcionament depenia del suport
que rebien del color del règim governant corresponent. Per entendre la seva
evolució cal tenir en compte els canvis polítics a nivell estatal que varen
alterar l?ordre establert amb l?esclat de la revolució de 1868 que va
encapçalar el General resusenc Prim. Els diferents periòdics que varen veure la
llum durant aquests anys foren: ?La
Localidad? (1865), ?La Voz del Progreso (1865), ?El Faro? (1865), ?La
Actualidad? (1866), ?El Dertosense? (1866), ?Boletín Eclesiástico? (1867),
?Revista Catequística? (1868), ?El País? (1868), ?La Revolución? (1868), ?El
Correo del Ebro? (1868), ?La Voz del País? (1869), ?La Opinión del País?
(1869), ?El Vigía popular? (1869), ?Boletín Oficial del Ayuntamiento de
Tortosa? (1869), ?El Hombre? (1869), ?El Sufragio Universal? (1869), ?El
Demócrata? (1869), ?El Patriota? (1869).

Durant les darreres tres dècades d?aquest
segle, la premsa va agafar un gran auge, tot i que els diferents rotatius
existents a la ciutat varen continuar sent usats com a propagandístics
polítics, amb la voluntat d?incidència ideològica amb els ciutadans. Aquestes
publicacions ja gaudeixen d?un mínim professionalisme i tenen continuïtat. No
ens allargarem més en aquesta anàlisi, donat que la premsa del període de la
Restauració a Tortosa ja ha estat degudament analitzada pel periodista tortosí
Josep Bayerri[6],
que assevera l?existència de quatre periòdics principals: ?Diario de Tortosa?
(1882-1923), ?Correo de Tortosa?[7] (1882-1936), ?La Verdad?
(1880-1903) i ?Los Debates? (1887-1911), els quals van ser acompanyats per una
altra llarga llista de capçaleres[8]. ?La Verdad? va aparèixer
com a portaveu del Partit Conservador, tot i que després seguí la línia
ideològica defensada per l?influent alcalde i Diputat Teodor González i Cabanes
(quan aquest va deixar el partit), mentre que els altres tres rotatius es
distingiren per la seva total oposició a la figura de González.  Alguns rotatius seguiren una línia extremista
quant al seu tarannà religiós, com ?La
Familia Católica? i ?El Estandarte
Católico?. Quant a revistes culturals, hem de ressaltar la publicació de ?El Correo de las Famílias?, i de ?Tortosa Ilustrada?. El primer era
propietat de l?advocat Josep Franquet, de caràcter carlista, des de les seves
pàgines es van publicar les primeres poesies en català que podem considerar com
de qualitat, i es va encarregar de difondre l?obra de la nova generació de
poetes que va sorgir a partir dels anys vuitanta. ?Tortosa Ilustrada? gaudia de
col·laboradors molt cultes com Sinesi Sabater, Ramon Vergés Paulí i en Frederic
Pastor i Lluís, i és considerada com  la
publicació de més qualitat de tot el segle.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!