Emigdi Subirats i Sebastià

Els programes del cor estan fent el seu agost veritablement amb l’insistent rumor de la suposada paternitat del fill que espera una ministra de la República francesa, atribuïda ni més ni menys que a l’Excel·lentíssim Senyor Don José Maria Aznar, que es va afanyar a desmentir categòricament la infame acusació i va prometre que actuaria implacablement contra tot aquell/a que posés el seu honor en dubte. Em sona aquesta manera d’actuar!!! Altres diaris d’informació general, suposadament més seriosos,  també s’han fet ressò d’aquesta notícia bomba, carregada de “morbo” en tractar-se d’un polític que representa la dreta més retrògrada del continent europeu. La política i el sexe semblen estar lligats i ben lligats (frase d’origen franquista). Qui no recorda el cas Clinton/Lewinski i els rumors de la pràctica de sexe oral mentre es feia una trucada per decidir el futur de l’Irak! També un altre expoderós com Álvarez Cascos ha estat notícia d’aquestes publicacions grogues, per la seua agitada vida amorosa que l’ha portat a diversos divorcis i a relacions amb noies molt més joves que ell. Allò que es diu molt “guapo”, Cascos no ho és, però sembla que deu tenir altres atractius amagats, siguin espirituals o físics (on la llargària o l’amplada juguen el seu paper!!!). L’any passat una de les notícies amb més rebombori del parlament espanyol va ser el casament d’un diputat del PP amb una diputada del PSOE, amb la ironia que la nova parella a casa s’aprovessin per unanimitat  els pressupostos familiars cosa que no farien mai al Parlament (tot es pot veure en política!). Més difícil ho tenien una parella que fou notícia a l’Interviu a finals dels anys 1980, ja que ella era militant d’Herri Batasuna i ell un guàrdia civil. Varen explicar la seua relació i digueren sense embuts que “al llit, no parlaven de política”.
L’Excel·lentíssim Senyor Don José María Aznar és un home casat i ben casat, que va fer passar per l’altar la seua filla com si fos l’heredera a la corona d’Espanya. A aquest bon home, aspirant a rei sense corona, aquests rumors infames el situen en el marc de la gent de carn i ossos, no m’ho pensava!!! Déu me’n guard de dubtar de la seua fidelitat carnal a la seua estimada esposa, Anna Botella, futura alcaldessa de la capital de tots i de totes els i les que ens fem i ens desfem??? Un home que pretén tenir reputació immaculada, que acusa tothom d’immoral, no és pot permetre certs luxes de bragueta, i aquest senyor la té tancada i ben tancada!!! I jo no gosaria a dubtar ni un moment de la moralitat impecable d’aquest  veritable apòstol de la política,  que vol treure la societat dels camins de perdició…
Ja se sap que els capellans estan obligats a fer el vot de celibat, del qual han de fer emblema durant tota la vida. Ja jutjarem el celibat en una altra ocasió, així com el dret dels membres de l’església a formar una família o tenir una relació amorosa com qualsevol altra persona. Ara, però, voldria recordar que un cop, un amic meu recentment ordenat capellà em digué que “ell no la tenia de fusta”. Però el celibat s’aplica únicament a gent del ministeri religiós, no als del PP, tot i que sempre causa curiositat quan aquesta gent es veuen envoltats de polèmica sexual!
Hem de distingir, però, els veritables escàndols per motius sexuals, que mereixen ser castigats com és el cas d’aquell exregidor mallorquí del PP, Javier Dos Santos, que està engarjolat per suposats abusos a menors després d’haver confessat que havia gastat 36000 euros de fons municipals en “cases de putos”. Aquests fets, cas que siguin contrastats, són els greus. L’adulteri és greu per a la parella, però no causa cap alarma social. El que puguin fer sexualment l’exparella que residia a la Moncloa no és de la nostra incumbència, malgrat el “morbo” que desperta, i no té res a veure amb casos tan espantosos com l’anteriorment esmentat.
Hi ha alguns càrrecs importants del PP que són homosexuals, malgrat el posicionament despectiu del seu partit envers les relacions amoroses entre gent del mateix sexe. Fins i tot en això democràticament tenen dret a una incoherència personal fragrant. El fet criticable és que algun bisbe (i aquí no incloc cap que opini diferent, ni molt menys) i alguns polítics conservadors han arribat a equiparar en moltes ocasions una relació homosexual amb un cas de pederàstia, la qual cosa és veritablement fastigosa. 
Un dels primers colobrots sudamericans que es va emetre per la tele portava el nom de “Los ricos también lloran”, que semblava voler retratar  que ser ric no era sinònim de ser feliç. La frase “Els del PP també follen”  no deixa de ser una mena d’espill de les necessitats corporals de tothom, malgrat tenir idees carques i socialment voler aparentar una cosa diferent.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!