A una noia que fou empresonada (1991)
Com aquell arbre caigut
que ha estat enderrocat
i el vent segueix bufant
per sobre les tenebres.
Quins són els nefastos temps
que t’han pres
el vol lliure
per tu, i per tots, vital.
No hi ha possibles paraules
ni calen laments,
ni existeix justícia.
Tant sols una noia,
tota nua
vestida només amb sentiments.
A GUILLEM AGULLÓ
Et feren marxar al més enllà,
A ESPANYA
Malaltia contagiosa
amb sang vessada sobre la terra.
Foscor continua
inundant la pàtria clara.
Veí poderós, criminal de cultures,
company infidel.
Paraula que retrata
negror,
froça militar, presó.
Extermini castellà
sord davant la justa veu
de l’esclau germà.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!