Emigdi Subirats i Sebastià

Extra-crònica: Ahir diumenge, a les 4 de la tarda, vaig assistir, acompanyat del meu xiquet Guillem, al camp de la Devesa de Camarles (Baix Ebre) al partit de futbol juvenil entre els equips del Camarles i la Blanca Subur, de Sitges (Garraf). Hi jugaven dos alumnes meus estimats de l’Institut Joan Ramon Benaprès: l’Ignasi Martínez i el Ramon Méndez, i set exalumnes de l’any passat: Moha El Harran, Dani Lucas, Joei Portillo, Ricard Lloret, Adrià Marcè, Javi Sanz i Yerai Martin. Com m’encanta el futbol, em vaig desplaçar a aquest poble, veí de Campredó, a veure’ls, i a donar-los suport. Sempre he estat un bon afeccionat al futbol base, molt més amb xavals que conec i aprecio, els quals sé que viuen el futbol molt intensament. Enguany tindré l’oportunitat de seguir-los ben sovint, atès  que s’enfrontaran a cinc equips ebrencs, que competeixen a la categoria preferent del futbol català, categoria  juvenil: el CD Tortosa, CF Amposta, UE Rapitenca, UE Gandesa  i l’esmentat Camarles CF.

El partit: L’estadi de la Devesa és un dels pocs que encara conserva la gespa natural, la qual cosa agraeixen tant els jugadors com el cos tècnic. Feia molt de vent, que va perjudicar força el joc, molt especialment a la primera meitat. Des de bon principi els xavals de la Blanca Subur van imposar el seu joc amb certa facilitat, cosa que els va permetre aconseguir un gol matiner que donava mostres de tal com aniria la resta del partit. La davantera de la Blanca es va mostrar molt incisiva i amb moltes ganes, i demostraven clara superioritat davant dels defenses rivals. La jugada del gol havia estat molt ben traçada, d’aquelles que destaquen els entrenadors i agraden al públic, ja que van superar per estratègia  la defensa camarlenca. A meitat de la primera part havia d’arribar el segon gol, que ja deixava el Camarles amb nul marge de maniobra a causa d’una inferioritat manifesta en el camp de joc.
 Val a dir que el Camarles és un equip nou a la categoria, la qual cosa es notava en tot moment. Té molt mèrit que l’any passat ascendissin a categoria preferent, si tenim en compte el nombre d’habitants de la població (uns 3500), tot i que, de ben segur, ho tindran difícil per mantenir-la.
La Blanca va jugar una molt bona primera part, sense problemes defensius, i mossegant en atac cada cop que s’apropaven a l’àrea rival. El Camarles va posar voluntarisme, però res no podia fer davant d’un equip força superior en tots els àmbits del camp.
El segon temps va començar amb alguns canvis per part dels sitgetans. El partit es va anar anivellant, però els camarlencs es mostraven força innocents en atac les poques vegades que van aconseguir apropar-se a la porteria rival. Només en algunes jugades a pilota parada varen tenir la seua oportunitat. La Blanca va demostrar ímpetu i savoir faire, fins i tot amb el partit encarrilat, tal com se’ls exigia constantment amb les orientacions que rebien des de la direcció a la banqueta. Va arribar el tercer gol, tan bonic com els dos anteriors, fruit de jugades ben treballades i el bon instint golejador dels sitgetans. Un gol que rematava el partit i posava justícia al que estava succeint damunt del terreny de joc, bona mostra de la diferència actual entre els dos conjunts.
Els minuts finals van ser un pur tràmit, en els quals es van produir un parell de jugades excessivament violentes, que s’haurien pogut estalviar per totalment innecessàries. La Blanca es va quedar amb un jugador menys, després de l’expulsió de l’Adrià Marcè, a conseqüència  d’una jugada confusa que va acabar amb una picabaralla, tot i que la sang no va arribar al proper riu Ebre!!! Una llàstima, ja que el resultat s’havia de quedar invariable, i tampoc havia estat un partit violent precisament.
Dels sitgetans, cal destacar la ràpida davantera, que claríssimament donarà moltes alegries aquesta temporada; també van demostrar una bona seguretat defensiva, tot i que el rival va facilitar-los la feina en aquest cas amb el seu escàs poder atacant. Per destacar un jugador en particular, em decantaré per Dani Lucas, que va tenir unes molt bones internades per la banda esquerra, tot i que ell juga habitualment al cantó contrari, amb un molt bon punt de velocitat.
Un partit desequilibrat, però entretingut, controlat en tot moment pels jugadors de la Blanca, que demostraven més veterania i més ofici, davant d’uns xavals camarlencs novells  a la categoria, que patiran força aquesta temporada. Un 0-3 per a la Blanca Subur, que li permet escalar posicions en la classificació després del començament irregular que han tingut, amb dos partits guanyats i dos de perduts, un dels quals a casa.
Com a curiositat, els colors del match ens transportaven directament als principals equips del futbol professional: La Blanca, amb el seu habitual vestuari amb el color del seu nom; i el Camarles, amb camiseta a ratlles blau i grana, tal com lluïen la gran majoria d’equips ebrencs d’antany.

PD. La foto és de la Blanca Subur, categoria cadet, de la temporada passada.