 Divendres 28 de setembre tindrà lloc l’anunciada sessió del Club de Lectura de la Biblioteca "Marcel·lí Domingo" de Tortosa, en la qual es tractarà la novel·la "Destins" (Ciutat de Mèxic, 1947) i l’assaig "Benissanet" (Ciutat de Mèxic, 1953). Quant a la crítica rebuda per la novel·la de Cid i Mulet, creiem oportuna la lectura del següent comentari de l’il·lustre escriptor barceloní Albert Manent que va incloure en la seua obra "La Literatura catalana de l’exili" (1977), una mena d’enciclopèdia de les lletres catalanes fora del nostre territori:
" Les experiències d’un combatent nacionalista català durant la guerra civil volen trobar un camí a Destins (Mèxic, Publicacions Atlàntida, 1947) de Joan Cid i Mulet (Jesús 1907, Mèxic 1982), escriptor i militant catalanista a les terres de l’Ebre. Soldats anònims es troben sota el trauma de la batalla de l’Ebre i de les lluites al front del Segre. La sang ho envaeix tot, els morts, colgats, s’obliden. La guerra s’ha convertit en apocalipsi i s’ha de tallar. D’ací que Destins es torni un al·legat contra la contesa i contra certes maneres de dur-la des del camp republicà. La retirada vers la frontera presenta parl·les amb Ombres entre tenebres, però Cid és un escriptor més hàbil, menys melodramàtic. La segona part dóna una visió dels camps de refugiats a França, però s’interroga: per què ha fugit tanta gent, desesmada, deixant patir els innocents? Hi ha un assaig d’anàlisi psicològica del fenomen a través de les reaccions i soliloquis d’exiliats anònims. Finalment mentre Xurri es torna boig, Hipòlit, quan sap que li ha de néixer un fill, expira en un hospital estranger. Destins, al final duu data de Perpinyà 1941".
|
