Benvolguts/des xavals,
Ja està a punt d’acabar-se el curs escolar 2010-11, durant el qual he estat el vostre tutor. Avui tindrem la darrera classe i només ens quedarà el crèdit de síntesi de la setmana que ve. Apart de dos alumnes nous, tots/es vosaltres ja em coneixíeu de l’any passat, quan era el profe d’anglès en el primer any vostre d’institut. Durant el curs passat vaig lligar prou bé amb el grup i ens vam agafar apreci mutu. Jo he de reconèixer una mancança personal: tinc més feeling amb els xavals de cursos superiors, però amb vosaltres crec que me n’he sortit força bé.
De fet, em vaig alegrar força quan em van donar la vostra tutoria, i m’ha estat fàcil fins ara perquè coneixia bé de quin peu calçàveu. Ja heu vist que us he dedicat bona part del meu temps, molt cops amb estima i atenció. He aconseguit establir una bona relació amb la majoria de vosaltres. A voltes, em toca ser dur, com a la resta de tutors/es, i després ser condescendent i afrontar les problemàtiques internes de la millor manera possible. Vau tenir un començament de curs delicat, amb una preavalució decebedora, però us heu recuperat prou bé.
Sabeu que em preocupa algunes relacions internes, per això intento sempre fer-vos comprendre que heu de ser tolerants amb tothom. Vivim en una societat multicultural, i tots tenim les nostres peculitaritats i els nostres defectes. A la vostra edat, pot haver comportaments molt cruels, i intento fer-vos veure la importància de portar-vos bé amb tothom i que entengueu que tots/es formeu part del grup i sou igual d’importants.
Hem fet xerrades molt interessants i m’heu sorprès molt positivament molts cops. També sabeu que mai no faig orelles sordes a les vostres demandes i he aconseguit que em tingueu força confiança. Sabeu igualment que pateixo per alguns de vosaltres, pel rendiment acadèmic i pel comportament. En canvi, considero veritablement modèlica l’actitud d’alguns/es, i m’agrada felicitar-vos en aquest aspecte.
Sé que anireu creixent com a adolescents i com a persones, i la vostra personalitat anirà canviant, i pensareu més en els vostres objectius en la vida. A alguns/es us costa acceptar la disciplina, entendre que no es pot arribar tard a classe, que no et pots posar amb el company del costat, o tirar coses al terra. Tot això forma part del vostre aprenentatge, una part important, al mateix nivell que l’evolució acadèmica, no em cansaré de repetir-vos-ho.
Molts teniu una gran afecció a l’esport, al futbol en especial, i em comenteu sovint els vostres anhels futbolístics, passió que compartim i a la qual sempre us encoratjo a continuar.
M’agrada dir-vos que em motiveu moltíssim i que he estat encantat de ser el vostre tutor i ajudar-vos en tot allò que ha estat a les meues mans. Jo no us canviaria per cap altre grup de l’insti per bo que fos acadèmicament. Heu estat els meus xavals…
Que tingueu un bon estiu
Emigdi
I UNS VERSETS AMB ESTIMA
S’obren les portes del centre i les rialles agafen so
en un matí de tardor… a primera hora.
Hora d’escola, d’il·lusions i d’anhels
d’adolescent que cerquen alicients de vida.
La xerrera desinvolta ocupa el seu espai.
Som a l’hora d’anglès, la parla universal
que ens prediquen pel darrera i pel davant
que és crucial de conèixer i dominar.
El xaval fa un esguard a la pissarra i s’atura
en un punt gramatical que l’angoixa.
La noia comenta la jugada amb l’amiga
del costat… que troba la solució adequada.
I el senyor professor enlaira als quatre vents
l’explicació del moment… i es queixa… i crida
…i s’enfada perquè no se l’escolta… suficientment.
Eixa és la rutina del dia d’avui… de sempre.
Eixa és la joia d’un moment quotidià
per aquell que estima la docència
i de la vivència a l’aula en fa… VIDA.
Ara i ací… canta el poeta els versos més bells
en nostra llengua catalana.
I ens arriba a l’ànima i reflecteix com un espill
una llàgrima… que ens il·lusiona i agermana.
Som i serem de nostra escola sitgetana
tant si es vol com si no es vol,
que no hi ha escola més ufana
sota la capa del sol.
Emigdi
Les noves tecnologies permeten exposar públicament coses que antigament se quedaven en l’àmbit privat. S’ha de tenir en compte que posar filtres no implica censurar. Per exemple, no és bo que es vagin exposant fotos de menors d’edat encara que la intenció sigui bona. En cas de que hi hagués algun conflicte et perjudicaria a no ser que els pares dels nens t’haguèssin firmat un justificant per tal de poder ser exposats.
Tampoc és bo que campi el missatge que sigui, s’haurien de vetar aquells missatges anònims que fan referència a terceres persones. Això no és censura, si es volen explaiar que ho facin al seu facebook; no has de deixar que t’utilitzin com a arma de combat permetent que ells es mantinguin en l’anonimat. No et demano que vetis els missatges, només que no deixis que tothom pugui posar lo que vulgui i sortir-se’n airós. que si algú vagi amb ganes d’ofendre a terceres persones que faciliti una adreça per tal que la responsabilitat no recaigui amb tu.
De vegades no pensem amb les conseqüències que pot tenir un gest que ens sembla petit però que pot tenir greus desencadenants. Prevenir és millor que curar. Per exemple, a mi no m’agrada sortir a les fotos sense que m’hagin demanat permís, imagina’t als pares dels nens.
Una persona que et vol molt de bé. de tot cor.