Emigdi Subirats i Sebastià

Benvolguts/des xavals i xavales,
Avui és el darrer dia que us imparteixo classe, ja que dijous comenceu els exàmens programats. Tinc ben present encara el primer dia junts  al mes de setembre. Us vaig fer cinc cèntims de la il·lusió que em feia ser el vostre profe d’anglès, perquè era el primer cop que m’assignaven com a  responsable d’un grup de batxillerat i, molt especialment, perquè tenia molta estima per molts/es de vosaltres. Recordo que us vaig dividir en quatre grups: aquells/es que havíeu estat alumnes del 4t ESO A, dels i de les quals havia estat el tutor l’any passat i amb qui vaig tenir una relació extraordinària (jo mai no us oblidaré…); als que havia impartit classe a hora B i enguany repetíeu curs, amb els quals havia tingut un bon rotllo tremendo; els i les que us coneixia de l’insti i del viatge de final de curs, i amb qui havia parlat força; i els i les nous/noves al centre. Us vaig dir molt sincerament que seria un professor molt proper a l’alumne,   tot i  que, a la vegada, difícilment treballaríeu més en una altra assignatura. Crec que he complert bona part del que vaig dir. La meua filosofia d’ensenyament passa per l’aprenentatge constant i intens, i l’aproximació als sentiments dels i de les alumnes.
Han passat uns quants mesos. La trajectòria que heu portat ha estat la que ha estat, no ens enganyem!!! Sabeu que hauria volgut molt més de molts/es de vosaltres. Tot i això, enumerem els aspectes més positius. Crec que hem impartit classes d’un bon nivell i els i les qui heu volgut heu pogut aprendre força. He pogut seguir una bona preparació, tant gramatical com quant a listenings o comprensió de textos. També he aprofundit la relació amb molts de vosaltres, qüestió crucial quant a la meua manera d’entendre el meu paper com a profe. Sabeu que m’agrada estar al vostre costat en tot moment, xerrar amb vosaltres i escoltar-vos, i també explicar-vos coses personals sense gaires secrets. Hi ha hagut uns pocs de vosaltres que heu portat un any excel·lent, la qual cosa jo sempre sé premiar, i m’encanta fer-ho. Altres que m’estimo força m’hauria agradat que haguéssiu fet més esforç. Hi ha qui sou prou bons en anglès i que no heu donat de vosaltres mateixos el que calia, llàstima perquè jo he estat en tot moment molt motivat. Entenc que hi ha uns/es quants/es que no tenen l’assignatura de l’anglès com el seu fort. No puc deixar d’esmentar dos paraules made in aquest grup: campaneros i ganduls (també en gènere femení…), què hi farem? Us aprecio igualment, i ho sabeu. Alguns de vosaltres sou tan dolços i guapets, bona gent!!!, que us voldria per  a nòvios de la meua filla, Rosa. Ara mateix em passen pel cap un parell o tres de noms (que segur que endevineu…), que em farien el pare més orgullós del món!!!  Mare de Déu de la Cinta si això passa!!! Mai no se sap…
Personalment, és el darrer any a Sitges i a l’institut Benaprès, una ciutat i un centre que ja tinc en gran estima. L’experiència d’aquests dos anys ha estat formidable. He gaudit de les classes, de l’amistat d’alguns/es companys/es laborals, i molt especialment d’una estretíssima relació amb molts/es alumnes,  la qual cosa és impagable. De ben segur, que amb alguns/es de vosaltres continuarem en contacte cibernètic. És el meu primer institut, i com es diu popularment: és com una primera nòvia, que mai no s’oblida. Molts/es de vosaltres l’any vinent cursareu el darrer any del batxillerat. Desitjo de tot cor  que tingueu uns estudis profitosos i us prepareu bé per a l’agitada i feliç vida universitària.
M’ha agradat aconsellar-vos, sempre ho faig amb sinceritat, atès que  m’encanta comunicar-me amb vosaltres. Entenc d’aquesta manera tan personal la funció d’un educador, que intenta tothora  parlar de valors nobles i que explica maneres personals d’afrontar el futur. Espero que em recordeu com un profe vocacional que sempre donava tot d’ell mateix, que era catalanista fins la medul·la i blaugrana de sang i de cor, que parla amb accent ebrenc i diu algunes frases cèlebres (vas més tord que el pito d’un c…), que més d’un cop crida i s’emprenya (quan li blowing his trumpet…), i que s’interessa força per les vostres inquietuds extraescolars, siguin esportives, musicals o de qualsevol mena.
Jo us desitjo a totes i a tots que sigueu molt feliços/ces en la vida. Sabeu que a Campredó, un poblet vora l’Ebre, teniu un professor que us estima. Sobretot, una persona a la qual li ha omplert molt el fet de conèixer-vos i d’ensenyar-vos.
Una abraçada a totes i a tots,
Emigdi

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!