BIGÂMIA
Tota mena de sorolls plaents s’apoderaven de l’ambient a poc a poc, tot i que sense pausa. Era tot un espectacle al ralentí. El ritme s’accelerava només a estropades, amb sobtades embranzides puntuals, car sonaven un seguit d’entonacions musicals que es transformaven amb rapidesa inusitada en sons alts i baixos, aguts i greus, depenent de la posició de cadascun dels cossos. Plegats semblava com si estiguessen component una memorable simfonia, potser en do major. Tots dos amants es mostraven com a mestres virtuosos de la composició, com si volguessen deixar testimoni sonor de llurs excel·lents coneixements de diferents tipus de cadències. Provocaven mecànicament gemecs d’èxtasi corporal que s’escampaven arreu amb facilitat i aportaven una atmosfera de veritable calidesa.
La Cristina era com una tigressa amb prou fam per devorar tot l’aliment que tenia al davant, puix no se sentia mai excessivament plena. L’Albert, quan li plaïa, era el convidat de pedra d’una sessió musical dirigida per una orquestra sumptuosa amb vareta femenina. El toc final masculí era dels que feien història. L’Albert havia arribat al màxim de les seues forces. Havia escampat quatre cops el líquid durant més de dos hores d’intens joc corporal. Se sentia completament exhaust. La son el vencia amb rapidesa.
La Cristina va posar-se el vestit sense recollir la roba interior del terra. No valia la pena, car estava totalment estripada. Havia d’arribar a casa abans de les dotze i mitja, i no li quedava gaire temps a perdre. Era encara una xiqueta que tenia fixats uns horaris estables d’arribada a la llar familiar. Acabava de complir els divuit anys, i la seua vida estava marcada per dos fets i dos tarannàs distints: era estudiant de professió i especialista en el seu cos a les hores lliures. No era una professional remunerada, el seu professionalisme quedava reflectit en l’alt rendiment dels seus actes.
Varen sonar les quatre de la tarda. L’Albert va fer allargar la nit de debò. Res no va moure’s en el seu llit. L’Antoni va obrir amb tota franquesa la porta del pis. Era un habitacle modern, amb dos habitacions espaioses i un bany de somni que servia com a espai d’usos múltiples.
Va entrar a la cambra de l’Albert i va besar-lo als llavis tendrament fins a cinc vegades, per després passar-li la mà amb suavitat entre les cames. Finalment, l’Albert va obrir els ulls amb timidesa. L’Antoni li va aportar un accelerat toc d’escalfor al càlid despertar. Li va agafar l’estri ja molt dur i li va fer una sèrie d’exercicis compassats. Va ser una estona curta però viscuda amb gran intensitat. L’Albert va sortir del món de la son, i va tornar a sentir-se exhaust. L’Antoni ja havia realitzat la seua funció i va fer-se fonedís sense dir ni ase ni bèstia. Va emprendre el vol veloç com una llebre, mai no li apetia entaular conversa després d’haver aconseguit alliberar els instints amb total llibertat.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!