ARTUR BLADÉ TORNA A TORTOSA
El 2 de març d?aquest any es complirà el centenari del
naixement de l?escriptor riberenc per excel·lència, Artur Bladé i Desumvila.
Els seus orígens literaris els hem de situar plenament dintre del marc de
l?incipient catalanisme a les comarques de muntanya ebrenques, precisament en
dos grups de tarannà ideològic diversificat i al voltant de dues històriques
revistes, El Llamp de Gandesa i La Riuada de Móra d?Ebre. El
poeta del Priorat, Salvador Estrem i Fa, publica el 1929 l?emotiu llibre ?La
Gent del Llamp? i ens fa el primer i curiós retrat de la personalitat d?un jove
de Benissanet que apuntava trets intel·lectuals. Pocs anys després, 1932-33,
comença la seva relació amb Tortosa quan va ser nomenat president dels Jutjats
Mixtes de Treball. Bladé era militant d?ERC, seguint l?estela del polític i
professor Martí Rouret, fill ideològic del President Macià. Arribava a una
Tortosa dominada políticament pels marcel·linistes, que comptaven amb gent
intel·lectualment i política molt ben preparada: Benet Piñana, Domènec Piñana,
Primitiu Sabaté, Josep Berenguer. No va ser fàcil la seva feina ja que va haver
d?enfrontar-se al ferotge caciquisme existent que encarnava el totpoderós
polític conservador Joaquim Bau, a la vegada que també va rebre dures crítiques
des d?altres sectors catalanistes, concretament des del grup de Vida
Tortosina, que alertaven de possibles corrents socialistes en
l?organització del món del treball.
Bladé estava destinat a
ser l?home d?ERC a Tortosa i tenia encomanada la tasca de convertir el partit
en majoritari com a la resta de Catalunya. Durant aquells anys a la ciutat va
bastir un interessant cercle d?amistats que va quedar formalitzat en la seva
participació des de maig fins a l?agost de 1936 al setmanari Lluita,
òrgan del PSUC. És curiosa aquesta relació amb els comunistes ja que Artur
Bladé va ser sempre molt crític amb els impulsors d? aquesta ideologia. Va
forjar una bona amistat amb els germans Jardí (Albert, Tomàs i Joaquim), que
s?havien implicat molt en la vida cultural i política de la ciutat. A Tortosa
havia aprofundit el conreu de la poesia, fet molt poc estudiat fins que enguany
en motiu del centenari ha sortit a la llum el seu primer recull de poemes i
s?ha donat la publicitat deguda a al fet que va ser premiat en diverses
edicions dels Jocs Florals de l?exili.
Després arriba Mèxic, l?exili. Aconsegueix
passatges per a ell i la seva família al vaixell portuguès Nyassa que l?havia de portar a Veracruz en
companyia de Joan Cid i Mulet, l?altre gran escriptor ebrenc, el centenari del
qual celebrem enguany. Dalt del vaixell fins i tot formen conjuntament un petit
comitè per a la recepció correcta d?aliments. A Mèxic continua l?amistat amb
l?intel·lectual jesusenc i amb els Jardí. A diferència de Cid i Mulet no s?hi
va sentir mai del tot còmode al país asteca. Retorna al país el 1961 i forja la
seva residència a Tarragona. El seu ideari literari queda situat a la capital
de la demarcació on sorgeixen amistats i
complicitats. L?escriptor que amb el seu
?Benissanet? (1954) havia entrat en la mítica de la literatura catalana
té una escassa relació amb la capital del Baix Ebre i la intel·lectualitat del
moment. Als anys 1990 rep el premi Jaume Tió de periodisme que atorgava Ebre
Informes, poca cosa més.
La setmana passada va tornar a ser notícia a la ciutat,
literària de la bona. Es presentà la seva Obra completa, esdeveniment cultural
de primera fila. Bladé havia publicat desordenadament els seus apunts de la
vida a la riba baixa de l?Ebre català, les vivències d?exili, les biografies.
Ara gràcies als organitzadors del centenari i la complicitat de Cossetània
Edicions podem gaudir de l?obra ben classificada. La Biblioteca Marcel·lí
Doningo alberga una exposició que ens permet viatjar dintre d?aquest univers
literari que fluctuava entre l?agitat
Ebre dels anys 1930 i el dur exili, que desemboca en la tornada a un
país al qual li és difícil retrobar-se amb si mateix donada el fort domini
espanyol. El Moviment de Mestres per la Renovació pedagògica organitzà una
jornada d?estudi sobre la seva figura amb la participació mestra de les veus
sàbies del periodista Xavier Garcia i del professor de la URV Magí Sunyé. El
Departament de Cultura de la Generalitat s?afegeix com cal a l?homenatge, més
val no comentar l?actitud d?una altra administració regida pels gelos del seus
mandataris.
Emigdi
Subirats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!