Emigdi Subirats i Sebastià

El programa de TV3 “Caçador de paraules” ha fet augmentar l’interès ciutadà pels parlars d’arreu dels Països Catalans. Al col·legi on vaig estar vinculat laboralment fins Pasqua, CEIP Salvador Espriu de Roda de Berà, portaven a terme una campanya escolar anomenada “Paraules d’infant, paraules d’ancià”, mitjançant la qual recopilaven paraules que estan en desús. Algunes de les expressions que usem habitualment els ciutadans de les Terres de l’Ebre són força curioses i aporten una notable personalitat a la nostra variant dialectal, la qual, indubtablement, és molt rica en lèxic. De la mateixa manera que la nostra fonètica no deixa lloc al dubte quant a l’origen dels parlants, als quals se’ls enquadra fàcilment en una regió determinada. Normalment deixo els temes lingüístics sota criteris estrictament filològics, ja que són els filòlegs els que s’han d’encarregar de la seva regulació. En aquest article només pretenc escriure sobre diverses curiositats de la nostra parla, que són dignes de ser conegudes per altres catalanoparlants d’arreu dels heterogenis territoris que conformen els Països Catalans.

El contacte directe amb la llengua castellana ha provocat l’ús d’expressions ben peculiars que probablement són desconegudes i poden sorprendre a la majoria de parlants del nostre domini lingüístic. He triat tres expressions que poden ser considerades com a emblema de la nostra manera de parlar, un veritable espill lingüístic. A molts ebrencs els sentireu parlar que tenen un “cosí prim”, la qual cosa no fa referència a que la persona en concret sigui més o menys o gras, sinó a un “cosí segon”. És evident que mitjançant una repetició del mateix concepte, construïm una expressió formada per cosí i el castellà primo. Una altra expressió divertida és “on vas tan de matí mañana”. Amb aquesta nova repetició redundant volem comunicar allò que en altres variants lingüístiques diuen com “tan d’hora”. Novament trobem la repetició del concepte català matí amb l’espanyol mañana. Un que m’agrada especialment, ja que tinc dos fills petits de tres i cinc anys als quals se’ls ha de dir molt sovint, és “assentat assentadet”. No us sorprengueu, volem dir “seu bé”. Sens dubte, aquestes són tres expressions molt característiques de la nostra terra que usem dia sí dia també, i que són un espill de la nostra manera de comunicar-nos, en les comarques del país on el català és més viu.

D’altra banda, voldria també afegir dos expressions més, a les quals goso buscar-los una etimologia (puc estar molt errat, per suposat): Primerament, molts ebrensc i ebrenques usem l’expressió “barat a” amb el significat de “a canvi de”. Creia que aquesta expressió tenia l’origen en una mesura de canvi romana que es deia “barata”. Tot i això, l’escriptor valencià Toni Cucarella la sol usar tal com l’he escrit en un primer moment.

L’altra expressió a la qual feia referència és “sisquera”, la qual ja no és usada pel jovent i ha quedat postergada a l’ús per part de la gent gran. Quan pronunciem “sisquera” volem dir “tan de bo”, amb la qual cosa pot venir de vàries expressions d’origen castellà: una seria “si Diós quiera” i l’altre “i si quiera” que s’aproximaria al significat d’expressions d’altres idiomes com l’anglès que tenen un equivalent “if only” per a referir-se a “tan de bo”. Les diverses variants de la llengua catalana enriqueixen l’idioma. El català, trossejat quant a nom i dividit administrativament, necessita però una més gran cohesió ortogràfica. No podem caure en localismes divisoris, la nostra llengua no s’ho pot permetre. Sóc un gran amant de la literatura escrita al Matarranya, segueixo la modesta carrera literària dels escriptors franjolins que fan ús del català. Em dol, però, veure com escriuen “havie” i altres modalitats d’un poble determinat, que no ajuden a la normalització de la llengua. De vegades, suposats defensors del català (i no parlo dels escriptors matarranyencs) li poden fer mal, ja que totes les llengües necessiten estar molt cohesionades, i la nostra encara més, ja que té detractors acèrrims dins i fora del nostre país.