Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

31 de desembre de 2007
0 comentaris

“Les muralles medievals de Tortosa” de Jacobo Vidal

El passat divendres  14 de desembre, vaig assistir a la presentació del llibre "Les muralles medievals de Tortosa", edició a cura de Jacobo Vidal, editat conjuntament per Amics i Amigues de l’Ebre i Amics dels Castells i Nucli Antic de Tortosa. Aquest acte també suposava la presentació en públic del nou i jove president d’Amics dels Castells, Jordi Jordan, un bon amic personal al qual volia donar suport.
Fa molt temps que segueixo de ben prop la tasca   de Jacobo Vidal com a historiador medievalista, que ens ha aportat en els darrers anys tot un seguit d’estudis molt interessants sobre la ciutat, la catedral, les imatges de la Cinta, etc.  Crec que el llibre en qüestió era molt necessari per diverses raons, i no passarà desapercebut atès que ens aporta nova informació sobre l’emmurallat tortosí.
Primerament, cal tenir present que hi ha una manca d’estudis rigorosos sobre les muralles tortosines, el seu procés de construcció i els diferents usos als quals varen ser destinades durant segles. De ben principi, Vidal ens fa saber precisament que la majoria de suposats historiadors o estudiosos, que han escrit sobre les muralles de la ciutat, ho han fet únicament de passada, molt superficialment. Els històrics comentaris del cavaller Cristòfol Despuig (s. XVI), Francesc Martorell (s. XVII), Ramon O’Callaghan (principis s. XX) o Enric Bayerri (meitat del s. XX) són simplement orientatius i no obeeixen a cap mena d’estudi rigorós que puguin ser seguits a consciència pels historiadors actuals.
Poc després, Vidal ens vol fer un retrat de les muralles abans del 1340, en què va iniciar-se el primer gran intent de tancar la ciutat entre diferents indrets dels actuals barris de Remolins i el Temple.  En un apartat posterior, s’endinsa en una mena de cronologia de guerra, mitjançant el qual pretén destacar el crucial paper de les muralles com a element de contensió en moments de conflictes bèl·lics. Ens fa cinc cèntims igualment del fet  que les muralles també servien com a element higiènic, per tal d’evitar les fortes epidèmies de l’època (peste, etc.), o protector contra terribles fenòmens naturals com les riuades amb què amenaçava l’Ebre ben sovint, les quals no es van pal·liar fins la construcció dels pantans ja entrat el segle XX.
En aquest mateix apartat ens dóna informació novedosa sobre el paper del rei Pere III el Ceremoniós en la construcció definitiva de l’emmurallat tortosí, el qual l’autor creu que està ple de llums i ombres. Va seguint la cronologia del circuit en procés de construcció d’acord amb els esdeveniments bèl·lics, el finançament i la gestió. Ens situa davant de nous fortificats en indrets com l’Alfòndec (sud de la ciutat) o Remolins (al nord) cap al 1348, un circuit que ja va quedar clarament definit a la segona dècada del segle XV. També dedica un interessant capítol a parlar de l’obreria a Tortosa a la Baixa Edat mitjana, la qual compara directament amb la d’altres ciutats com Barcelona i València, per acabar redactant  una conclusió final molt interessant sobre el fet que no va tenir un funcionament continu i organitzat. El llibre també conté diversos apartats per introduir transcripcions de documents, el circuit, fitxes històriques, imatges de les muralles i dels portals, alçats i plantes per a un procés de restauració.  A la vegada, dedica un espai final a les tècniques constructives que varen seguir-se en la construcció de l’emmurallat, entre les quals destaca la tècnica del tapial amb diferents aplicacions, fins que a la segona meitat del segle XIV s’usa la tècnica dels blocs encofrats de pedra i morter de calç. 
Creiem que és un estudi  ben aconseguit, que serveix per continuar indagant en el passat medieval de la ciutat. El recomanem a tots aquells amants de la nostra història, que vulguin endinsar-se en una mena de viatge personal per elements patrimonials tan volguts de Tortosa com: el Castell de la Suda, el portal dels Romeus, la torre Grossa, o indrets com la façana fluvial o Santa Clara. Cal recordar que no és un llibre de difícil lectura o excessivament tècnic, sinó que pot ser seguit per tot aquell lector/a que vulgui aprofundir els seus coneixements històrics.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!